• La Regidoria de Turisme i Patrimoni patrocina la publicació, que continua la tasca de l’antiga revista de l’Arxiu Municipal
• La revista recull més d’una vintena d’articles sobre història, art, geografia, toponímia o festes i tradicions

Hui s’ha presentat el número 5 de la revista d’estudis locals Algezira Xúcar, que pren el testimoni de l’antiga publicació de l’Arxiu Municipal d’Alzira, Algezira, i recupera la difusió de treballs relacionats amb la història, la geografia, l’art, l’economia, les tradicions i els costums de la ciutat. Esta publicació està vinculada a l’agrupació Alteris, Fòrum de Debat i Opinió, tot i que manté el suport de l’Ajuntament d’Alzira i el patrocini de la Regidoria de Turisme i Patrimoni. En paraules de l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, este nou número d’Algezira Xúcar representa la «consolidació de la publicació», i denota que «malgrat la pandèmia, s’ha pogut continuar el treball i la investigació». Gómez recorda que la trajectòria d’Algezira es va aturar fa una dècada, «ara es recupera l’esperit d’aquella publicació amb tarannà historiogràfic». Per a l’alcalde es important també «que es presente esta iniciativa a l’inici de la capitalitat cultural», perquè contribuïx a incrementar l’oferta de cultura a la ciutat.

L’alcalde ha acompanyat este matí Aurelià Lairón, l’arxiver municipal, en la presentació d’Algezira Xúcar al Saló Noble de l’Ajuntament. Amb format de llibre, la revista recull més d’una vintena d’estudis i articles de diverses disciplines. Comença amb una crònica mes a mes del 2021, on es repassa l’actualitat de l’any que acabem de tancar. Després, dona pas als escrits de caràcter històric. L’alcalde destaca l’article «La neu a Alzira. Notícies de Nevades al llarg de la història», escrit per Aurelià Lairón i que dona compte dels episodis de nevades viscuts a Alzira des de 1543, amb imatges de nevades antigues i actuals. També considera interessant el recorregut pel modernisme alzireny fet per Agustín Bernia Sanjuán, amb el títol de «Modernisme popular en Alzira. Una aproximació a la vida i obra d’Agustín Bernia Bartolomé». El seu net conta la trajectòria de l’artesà Agustín Bernia, que es va sentir atret pel modernisme i va arribar a treballar a l’estudi d’Antoni Gaudí. Va establir un taller a la seua ciutat i la seua empremta continua vigent encara hui en nombrosos edificis alzirenys, com la Gallera, el mateix Ajuntament i altres immobles antics; un article que, segons l’alcalde, «podria donar peu al disseny d’una ruta turística per a conéixer els edificis modernistes». Recomana també l’estudi sobre toponímia, «Influència i domini dels idearis polítics i de govern sobre la toponímia urbana d’Alzira. República, guerra i dictadura», per Rubén Pastor. I la visió d’Alzira «des de Benimodo», a càrrec del cronista Rafael López Andrada.

Per a l’alcalde, la revista «és el reflexe d’una ciutat viva, que vol superar la pandèmia i que vol ser capital cultural valenciana, per això l’Ajuntament impulsa esta iniciativa i intentarem ampliar la periodicitat perquè no siga sols un número anual, sinó que es puga completar amb publicacions monogràfiques al llarg de l’any». Gómez i Lairón coincidixen en què de la trajectòria d’esta publicació han sorgit reptes que a poc a poc «van fent-se realitat», com la recuperació dels noms populars d’alguns carres, i la pervivència del llegat de Luis Suñer, que també està en marxa amb la dedicació de la plaça que s’habilitarà a l’avinguda Luis Suñer al lloc on estava la gasolinera.

A la revista hi ha lloc també per als esports, amb l’article de David Chordà sobre els 70 anys de l’handbol a Alzira, i es fa ressò del centenari del Gran Teatre, amb un text d’Inés Orts. Història, hemeroteca, genealogia, toponímia, geografia, art, comarca, festes, tradicions i costums, esports i bibliografia són els diferents epígrafs que conformen este número 5 d’Algezira Xúcar. Entre els autors hi ha Vicent Alonso, Lluís Galán, Bernat Daràs i Vicent Garés, Rubén González i Rubén Pastor, Hilari García, Mª Ángeles Pelufo, Carles Senso, Julio de la Calle, Gil Alós, Salvador Íñigo, Bernat Montagud i Andrés Felici, entre altres.

La publicació està sols disponible a través de subscripció a l’agrupació Alteris. La subscripció anual té un cost de 12 euros i dona dret a 2 números. A hores d’ara hi ha al voltant de 400 subscripcions, explica Aurelià Lairón.