• La conferència és d’accés lliure i té lloc a les 19 hores al Centre de Formació de Persones Adultes «Enric Valor»
• Forma part del programa UniSocietat, en què participen la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira

El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, Marc Baldó Lacomba, oferix esta vesprada a Alzira la conferència titulada «Republicans vençuts: dels camps de refugiats francesos a Mauthausen-Gusen (1939-1945)», dins del programa Universitat i Societat (UniSocietat) que té lloc al Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.

L’acte comença a les 19 hores i és d’accés lliure. En ell, el professor Baldó explicarà com es va produir l’entrada dels republicans espanyols, entre ells un important grup de la Ribera i d’Alzira, als diversos camps de concentració de l’Alemanya nazi. I també analitzarà l’estada dels republicans als camps de concentració, «com a treballadors esclaus, sotmesos a tortures», i les estratègies i situacions que van propiciar la supervivència. Baldó s’ha dedicat durant l’última dècada a estudiar la deportació de republicans als camps de concentració. Les seues investigacions i interés han donat peu a la creació d’una assignatura específica sobre l’Holocaust i els drets humans al màster i als estudis de fi de grau de la carrera d’Història contemporània, i també han impulsat la creació de cursos i xarrades com la que hui acull l’Escola d’Adults d’Alzira dins del programa UniSocietat o les que oferix per instituts valencians i a les seus dels centres de formació del professoral, Cefire.

Baldó qualifica de «molt bonic» el cas dels deportats alzirenys perquè, com a historiador, li ha permés estudiar totes les casuístiques d’accés als camps de concentració. Entre els huit deportats alzirenys hi ha Fermín Román Hernández, nascut el 1911 a Alzira i mort el 1985 a Viri (França), qui va anar a parar després de la guerra civil espanyola a un camp de refugiats a França i, durant la guerra mundial, es va enrolar a la resistència francesa. Va ser apressat pels nazis i va ser enviat a Buchenwald, on va ser torturat el 1943. Va sobreviure i es va instal·lar a França, sense nacionalitat reconeguda, fins que a mitjans del segle XX la República Francesa li va reconéixer la nacionalitat i va agrair-li el treball a la resistència. També hi trobem un altre alzireny destacat, Rafael Sirera, qui va ser reclutat per l’exèrcit francés del camp de refugiats i va ser deportat a Mauthausen. També va sobreviure i es va instal·lar com a apàtrida a Bordeus.

Més o menys la meitat dels deportats republicans als camps de concentració van morir. Els que sobrevisqueren ho feren perquè «comptaren amb bona sort, i perquè saberen buscar ocupacions menys penoses. Els llauradors d’Alzira coneixien l’alemany, i això els va possibilitar estar a comandos de feina on el tracte és millor, i no quedar-se a les pedreres; saber conduir un camió, tindre coneixements d’alemany i de treball administratiu, tindre habilitat, perícia i astúcia foren claus per a la supervivència», explica. Va ser el cas del també alzireny Bernardo Lairón, que va ser encarregat d’un comando de treball.

Baldó també centrarà hui la seua xarrada en l’anàlisi de les noves tendències a la historiografia que tracten d’analitzar el capítol de l’Holocaust des del punt de vista de la psicologia social per tractar d’explicar el paper dels victimaris: «Són unes bèsties o són persones normals? Com un poble culte i civilitzat va ser capaç d’anihilar els jueus?», es pregunta; i també per tractar d’entendre el drama dels supervivents: «El desarrelament, la pèrdua de la família, els records de l’Holocaust… Generalment, els supervivents moren prompte», diu.