La Regidoria de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Alzira ha instal·lat un panell al cementeri municipal en el qual es pot conéixer el passat i present del recinte.
L’edifici fou construït a finals del segle XIX amb la finalitat de inhumar els cossos dels habitants d’Alzira ja que, fins a eixe moment, els fèretres eren dipositats en l’interior de les esglésies, com Santa Caterina i Santa Maria, així com en els terrenys dels voltants d’estes. Les inhumacions també tenien lloc en els diversos convents amb els que comptava la vila, com el de Caputxins o el de Sant Agustí.
Alzira va comptar amb el Fossar de Santa Caterina, un cementeri amb molt de renom en la seua època que, per motius de salut pública, va deixar de ser utilitzat a finals del segle XVIII. Aleshores es va començar a utilitzar un altre lloc ubicat en la partida de Tulell, però la seua capacitat es va veure desbordada arran la Guerra del Francés i les diverses epidèmies. Això va ser el detonant per a la construcció de l’actual recinte en la partida del Pla de Corbera, un lloc on els tarongers rodegen la necròpoli. El cementeri amb que comptem a dia de hui ha sofrit tres ampliacions, ocupant un total de 42,3 hectàrees. Actualment no hi ha zona de soterrament a terra, i únicament existix la possibilitat de ser soterrat en nínxols.
«Amb la col·locació del panell al cementeri municipal, seguim amb la línia de la Regidoria de Patrimoni de dotar d’informació sobre tots els elements característics i emblemàtics de la nostra ciutat», ha manifestat la regidora encarregada de l’àrea, Isabel Aguilar.
Alzira té un cementeri d’estil mediterrani amb planta rectangular, on és visible de manera clara el pas entre la primera ampliació i les successives en relació amb la designada ‘zona històric’, on trobem un sector carregat de patrimoni escultòric i arquitectònic. Alzirenys il·lustres descansen al cementeri: el metge Estruch, la sindicalista Antonia Cerdà, el doctor Sociats, la professora Maria Plasencia, i l’empresari Luis Suñer, entre molts altres personatges que feren possible l’Alzira que coneguem actualment.