L’escriptor Lluís Miret és el guanyador del XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb L’ombra del mal. El XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Antonio Rial per Repensar el cervell, el XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta l’ha guanyat Ricardo Almenar per El bosc protector (inicialment anomenada Remunerar allò que el bosc ens ofereix), mentre que el IX Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Robert Cortell per Hores ingrates. Tal i com ja es va fer públic, el guardonat amb el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut Joan Yago, per Un lloc comú; Isabel-Clara Simó ha merescut el XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Tzoé, i Francesc Puigpelat, autor d’El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, ha estat guardonat amb el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Els guanyadors de les diverses modalitats arreplegaren, la nit del divendres 14 de novembre, el trofeu dissenyat per l’artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va estar presentat per l’actriu Lola Moltó. Hi van assistir al voltant de 700 persones, entre les quals hi havia una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, fet que contribuïx que, any a any, es consolide el prestigi d’estos premis. Han estat presents autoritats, líders polítics, representants dels principals sindicats, d’entitats com Escola Valenciana, o d’empreses, com Consum. En esta edició s’havien presentat un total de 174 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 €.

El XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’Ajuntament, ha correspost a L’ombra del mal, de Lluís Miret. L’obra, ambientada a la València del segle XVII en el context de l’expulsió dels moriscos, narra tres històries en aparença independents però que mentres avança l’acció van mostrant al lector unes relacions tan subtils com poderoses. El llibre comença com una novel·la d’aventures; també podria passar per una novel·la negra on els crims se succeïxen i on cal resoldre un misteri i buscar un culpable, però el lector no tarda a donar-se compte que tracta de més coses: la mala consciència, els desitjos de venjança, els mecanismes que sustenten el poder o la necessitat de creure. Acció, intriga, delictes de sang, sexe, baixes passions… es donen cita en este relat ben travat, en què hi estan implicats tots els estaments de la societat valenciana de l’època.

Lluís Miret (Gandia, 1973) ha cultivat diversos gèneres, especialment la literatura per a jóvens. Amb els relats infantils Jordi i el tresor de les vint perles i Les aventures del mag Xaviton va guanyar el Premi Carmesina i el Premi Vicenta Ferrer Escrivà, respectivament. És autor de prop de mitja dotzena d’obres juvenils, reconegudes amb guardons com el Ramon Muntaner per Les valls dels bandolers o el Premi Mallorca per PQPI Connection. Respecte a la literatura per a adults, la seua primera novel·la, Local Hero, va obtindre el Premi Les Talúries de Lleida.

Repensar el cervell, d’Antonio Rial, és l’obra guardonada amb el XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. Una obra que dóna resposta a moltes preguntes que tots ens fem sobre el funcionament de la nostra ment. Amb un llenguatge amé i accessible al públic general, l’obra explica com els cent mil milions de cèl·lules que hi ha en cada un dels nostres cervells no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. Durant l’última dècada, la investigació en neurociència ha fet un salt de gegant que ens permet assegurar que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la «veritat», si és que la veritat vol dir alguna cosa.

Antonio Rial (Cadis, 1963) és periodista científic en Ràdio Nacional d’Espanya, on conduïx l’espai setmanal Secretos del cerebro, que s’emet per Radio 5 Todo Noticias, i edita i presenta diferents espais informatius per a Andalusia. Pel seu treball en l’àmbit de la divulgació científica ha sigut distingit, entre altres, amb el Premi Andalusia de Periodisme, com a director i presentador del programa de divulgació científica de RNE El siglo que viene, així com finalista del Premi de Divulgació Mèdica Boehringer Ingelheim.

El jurat del XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que esta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit El bosc protector, de Ricardo Almenar. Es tracta d’un assaig que descriu la gènesi i el desenrotllament d’una proposta per a la pervivència dels boscos valencians. Està basada en el pagament d’una part dels servicis ambientals que els ecosistemes forestals oferixen al conjunt de la societat valenciana: protecció del sòl, moderació de les riuades, depòsit de carboni enfront del canvi climàtic, manteniment de la biodiversitat, funcions recreatives, estètiques, educacionals i identitàries per a la població humana, etc. Ricardo Almenar (Tànger, 1953) és biòleg i expert en sostenibilitat mediambiental i desenrotllament sostenible. Ha sigut professor visitant de les càtedres UNESCO i Mediterrània del Patronat Sud-Nord de la Universitat de València i ha participat en diferents projectes de busca de la realitat mediambiental valenciana. És autor o coautor d’una dotzena de llibres.

Pel que fa al IX Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha sigut per a Robert Cortell, per Hores ingrates. Este poemari medita sobre el temps i sobre les seues conseqüències devastadores. Planteja una visió crepuscular del passat i del futur de manera que les nostres hores acaben resultant ingrates, perquè són més fruit de l’acceptació d’un ahir i de la pèrdua d’un demà, que de la lliure elecció. Robert Cortell (Carcaixent, 1958) és llicenciat en Dret i lletrat de la Sindicatura de Comptes. Entre la seua obra poètica trobem Jocs d’ambigú, Als volts del desconcert i Otras voces. Amb Subtils desenganys aconseguí el Premi Marc Granell d’Almussafes. A més, Cortell també ha cultivat la narrativa curta i el teatre.

D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2014 els veredictes de les quals ja s’havien fet públics: el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El 31 d’octubre passat es va fer públic el guanyador del IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca. L’actor i director Joan Yago era designat guanyador amb l’obra Un lloc comú. L’obra gira al voltant de Manel Sabaté, un home del seu temps que acaba de morir deixant tres viudes, un llibre i una amant recurrent que ningú coneix. Ara que ell ja no està, «les seues dones» ja no tenen cap motiu per a seguir guardant-se el respecte mutu de les passades setmanes. El més sensat seria que no es tornaren a vore mai més. Però no, esta nit soparan totes juntes una vegada més, l’última. El record de Manel es mereix una última nit i elles, pensat i fet, no tenen ningú més amb qui anar a sopar. Joan Yago (Palma, 1987) ha escrit i estrenat peces per a teatre com: BLUF, La Nau dels Bojos, En un país tan llunyà, L’Editto, Búlgar, Martingala, República Bananera o No sóc Dean Moriarty, entre altres, per les quals ha rebut diferents premis. És membre fundador de la companyia La Calòrica. També ha participat en el Segon Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta i en la creació col·lectiva de l’espectacle DesigJam.

El veredicte del XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 7 de novembre. Tzoé, d’Isabel-Clara Simó, va obtindre el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Amb un llenguatge literari molt elaborat i una protagonista misteriosa amb molta força, Tzoé és una bella història ambientada a Alcoi i la comarca. Qui és esta xiqueta que ha aparegut de sobte i que no saben d’on prové? Té prop de quatre anys i no parla cap llengua coneguda, fins que va aprendre la nostra. Tzoé és extremadament intel·ligent. Les manetes de la menuda, a més, tenen poders, tan extraordinaris que ningú se l’explica. Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les nostres escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. Al llarg d’una carrera intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: És quan miro que hi veig clar, Ídols, Històries perverses, La salvatge, el seu clàssic Júlia o La innocent, Raquel, Joel i El meu germà Pol (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira). La seua obra literària ha sigut reconeguda amb diferents premies de prestigi.

Pel que fa al XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha sigut l’obra guanyadora. Es tracta d’una història molt lligada a l’actualitat, amb diàlegs molt frescos, i protagonitzada per Martí Blesa, un xiquet de deu anys que té una gran afició: les pel·lícules de la sèrie «Pirates del Carib», amb Johnny Depp en el paper del capità Jack Sparrow. Un dia guanyarà un concurs per a mantindre un xat amb l’actor, sense saber que esta relació influirà en la seua vida més del que espera. Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. És autor d’una vintena de llibres i la seua obra ha sigut reconeguda amb premis com el Joanot Martorell, el Josep Pla, el Carlemany o el Ciutat d’Alzira, que va rebre per El retorn de Macbeth, publicat per Bromera. Ha sigut redactor del diari El País i col·laborador d’El Periódico, La Vanguardia i l’Avui. També ha sigut guionista de ràdio i de televisió, i col·laborador en tertúlies de Catalunya Ràdio, Com Ràdio, RAC1 i altres mitjans.