Alzira, 26 de juny de 2017.- Les persones majors són més vulnerables a la deshidratació ja que tenen una menor sensació de set, la seua funció renal no és tan eficaç i a més, els fàrmacs incrementen la pèrdua d’aigua, per això el departament de Sanitat de l’Ajuntament d’Alzira suggerix que augmenten la seua ingesta de líquids.

Les necessitats diàries d’aigua en l’ancià s’estimen en 20-45 ml/kg de pes corporal, i es recomana una ingesta mitjana de 2 litres diaris:

• 1 ml/Kcal consumida en condicions normals.

• 1,5 ml/Kcal consumida quan les necessitats estan augmentades: intensa activitat física, sudoració, febra, cremats i altres malalties.
Les recomanacions nutricionals per a combatre i previndre la deshidratació són les següents:

• Afavorir la ingesta regular d’aigua: de set a huit gots diaris facilitant la seua disponibilitat, per mitjà de gerres o dispensadors en llocs de còmode accés. Se suggerix, com a mètode de registre més segur l’ús de botelles d’aigua etiquetades i individualitzades.

• Incrementar la ingesta d’aliments líquids, excepte indicació mèdica específica, com ara: sopes, gaspatxos, sucs, llet, infusions, gelatines, oferint-los de manera periòdica i repartida al llarg del dia. En el cas dels líquids més concentrats com sucs o gaspatxos es pot emprar aigua o gel per a diluir-los. A fi de reposar les sals minerals seria convenient disposar de begudes isotòniques, destinades a persones d’alt risc, o bé preparar-les amb els ingredients següents:

o 1,5 litres d’aigua lleugerament freda.
o Suc d’1 litre de llima.
o 1,5 cullerades soperes de sucre.
o ½ culleradeta de sal (un pessic).
o ½ culleradeta de bicarbonat.
o Es pot afegir sacarina per a endolcir.

• Administrar els líquids a temperatura adequada, sense que estiguen excessivament freds, de forma periòdica i repartida al llarg del dia, reforçant a més les preses de mitjan matí, berenar i resopar.

• Facilitar la ingesta de líquids en funció del nivell de dependència del major:
En cas de disfàgia a líquids s’empraran espessidors o aigües gelificades per a obtindre la consistència adequada i assegurar la hidratació correcta.

• Distribuir de manera adequada els macronutrients: 50-55% del volum energètic total (VET) d’hidrats de carboni, 30-35% VET de lípids i un 12-15% VET aportat per les proteïnes.

• Augmentar el consum de fruites, especialment aquelles més aquoses com meló, meló d’alger, pinya o peres d’aigua.

• Incrementar el consum de verdures en general, prioritzant les verdures crues en forma d’ensalada, sopes fredes, gaspatxo, sucs (tomaca, carlota…).

• Evitar menjades massa copioses, i és preferible augmentar el nombre de preses diàries disminuint el seu volum, la qual cosa farà necessari fraccionar la ingesta en 5 o 6 preses diàries segons l’esquema que seguix: desdejuni, mitjan matí, dinar, berenar, sopar i resopar.

• Evitar, o en tot cas reduir, el consum d’aliments molt condimentats i elaborats com a salses, fregits, arrebossats; preferible l’ocupació de tècniques culinàries senzilles com bollits, torrats, a la planxa, al vapor…

• Situacions com diarrea, estats febrils o ocupació de diürètics han de vigilar-se especialment ja que poden afavorir quadres de deshidratació.

• Conéixer i detectar els signes d’una deshidratació:

o Boca apegalosa o resseca.
o Turgència de la pell disminuïda.
o Coloració de la pell pàl•lida, grisenca o inclús clapada.
o Mucoses seques i ulls afonats.
o Diüresi escassa i molt concentrada.
o Pressió arterial baixa.
o Freqüència cardíaca ràpida.

• Símptomes com confusió, mareig, letargia o vertigen són indicatius d’una deshidratació severa. Davant d’estos símptomes el servici sanitari haurà d’actuar amb caràcter d’urgència.