• Redissenya l’Hort de Redal com a parc «on estar fresc a l’estiu, amb bosc de ribera, platja fluvial i zona d’esplai»
• Alzira, 4 de gener de 2022. El document inclou 9 reptes per a millorar la qualitat urbana d’acord amb criteris de sostenibilitat

Alzira, 4 de gener de 2022. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha elegit el projecte «Alzira, un riu de futur», presentat per l’Ajuntament d’Alzira, a la convocatòria per a l’elaboració de programes pilot de l’Agenda Urbana Espanyola als municipis, cosa que comporta una subvenció de 150.000 euros per a la redacció del pla estratègic d’este model futur de ciutat. «Alzira, un riu de futur» és una iniciativa que impulsen conjuntament les regidories de Medi Ambient i de Modernització, i que implicarà a tot l’entramat social de la ciutat amb l’objectiu de fer del riu Xúquer l’eix de la qualitat ambiental local. Segons explica el document, la intenció és «aprofitar l’agenda urbana per a definir un projecte transversal que aglutine els vessants urbanístics, paisatgístics i de desenvolupament urbà, que permeta recuperar eixa simbiosi entre Alzira i el Xúquer». La proposta també preveu  «l’ordenament del desenvolupament urbanístic i la potenciació del comerç local, l’ús dels carrers pels ciutadans, la mobilitat sostenible i la descarbonització de la ciutat».

El document establix nou reptes que s’hauran de desenvolupar per a millorar la qualitat urbana. El primer d’ells és la consolidació del riu Xúquer com a eix de qualitat ambiental a través de tres línies d’acció: convertir l’Hort de Redal en un gran parc fluvial periurbà, continuar amb la xarxa ciclopeatonal de l’Anell Verd, i protegir l’entorn del llit per a mantindre l’actual ús agrícola i el seu valor paisatgístic. Segons el regidor de Medi Ambient, Pep Carreres, es tracta de crear «un programa de futur, el més consensuat possible». L’Hort de Redal «té les dimensions i les condicions per a convertir-lo en un gran parc amb bosc de ribera, a l’estil del paratge de la Xopera d’Algemesí, un espai que utilitzen els veïns com a zona d’esplai, on poder anar a estudiar, o a prendre la fresca a l’estiu, on poder escoltar concerts, i on poder jugar; i si aconseguim un riu net i li restem contaminació, podríem tindre una platja fluvial, com tenen els pobles d’aigües amunt del Xúquer». Carreres confia en el fet que «la gent que vindrà estarà més conscienciada, i hem de lluitar perquè les depuradores netegen, que les aigües sanitàries vagen a les depuradores, que no hi haja abocaments, en definitiva, implica entendre que el riu no és una claveguera».

Al pla estratègic «Alzira, riu de futur» s’aborda també una de les principals problemàtiques de la ciutat: establir mesures per a mitigar els efectes de les pluges torrencials. Per a això, hi preveuen la implantació de tancs de tempesta intel·ligents, així com augmentar la capacitat de drenatge de l’entramat urbà amb sistemes de drenatge urbà sostenible.

Recuperar el centre històric i millorar els barris degradats

El full de ruta afronta també actuacions en l’espai públic: en el centre històric, per a «impulsar la seua recuperació»; mentre que en la perifèria, per a incorporar barris «inconnexos i amb elevats índexs de degradació» a la ciutat. Sense oblidar, entre els reptes de futur, l’impuls a l’activitat comercial amb «més espai per als vianants, més i millor arbrat, menys cotxes que circulen i oferta d’aparcament central i perifèric», resa el document.

En matèria de mobilitat sostenible, a més de consolidar i ampliar la xarxa ciclopeatonal, la proposta vol potenciar les vies rurals com a element paisatgístic i aborda una de les principals reivindicacions veïnals: connectar la zona industrial amb la ciutat. Hi ha una aposta pels vianants, amb la reordenació dels grans eixos de comunicació interns: el que transcorre per l’avinguda de la Hispanitat, la plaça del Regne i Sants Patrons, i l’eix format pels carrers Josefina Fernández-Pare Pompili; i també inclou la conversió en zona de vianants del carrer Major Sant Agustí.

El programa també es fa ressò de la voluntat d’impulsar la creació de comunitats energètiques locals i mitigar l’impacte paisatgístic d’una de les actuacions de major envergadura en la qual ja està treballant l’ajuntament: el canal interceptor de barrancs per a canalitzar les aigües.

El primer pas: la participació ciutadana

Hi ha un cronograma de 12 mesos per a anar acomplint els reptes, i el programa detalla quines són les actuacions que s’hauran de dur a terme a cada un d’ells, que estan valorades en 58,7 milions d’euros. El primer pas és el procés de participació ciutadana. D’acord amb la proposta, la voluntat de l’Ajuntament d’Alzira és integrar en el procés d’elaboració al major nombre possible d’agents cívics i socials, cosa que consideren una «part fonamental» del projecte. Per a això, volen identificar els grups implicats i els millors canals per a comunicar-se amb ells, intercanviar expectatives i, finalment, afegir els resultats del procés al Pla d’Acció, que es redactarà gràcies a l’aportació concedida pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Este document arreplegarà els processos de participació ciutadana, la pròpia elaboració del pla d’acció i el procés de comunicació, i està valorat en 149.000 euros.  La voluntat del consistori és «que no siga només l’ajuntament qui definisca este full de ruta, sinó que participe tot el teixit social, associatiu, comercial i empresarial», ha assegurat la regidora de Modernització d’Alzira, Letícia Piquer.

«Alzira, un riu de futur» és una proposta que incorpora els criteris de sostenibilitat, d’acord amb el programa d’Agenda Urbana 2030, al desenvolupament de la capital de la Ribera Alta. Alzira és un dels sols 4 municipis de la Comunitat Valenciana, a més de les tres capitals de província, que han vist reconegudes les seues propostes d’agenda urbana i el treball ja realitzat en este àmbit d’entre les 233 presentades, destaca Piquer. Per a Pep Carreres, «és una oportunitat de sumar aliats al disseny del futur d’Alzira, amb el major consens possible».