Alzira ha commemorat el dia de la Dona este migdia amb una concentració a les portes de l’Ajuntament on s’han manifestat la causa feminista i la reivindicació de les dones per la igualtat. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i la regidora d’Igualtat, Amèlia Blanquer, han estat els encarregats de llegir la moció on l’Ajuntament, com a institució més pròxima a la ciutadania, expressa els seus compromisos.

L’activitat ha conclós amb l’actuació d’un quartet de corda i una menció per part de l’alcalde d’Alzira, de solidaritat amb les dones que patixen les conseqüència de les regles actuals. 

TEXT COMPLET DE LA MOCIÓ

Des de fa més de 100 anys, commemorem el 8 de març com el dia de les dones. La causa feminista i la reivindicació de les dones per la igualtat, fa molt de temps que està viva, i hui, està més viva que mai. 

En l’actualitat , enfrontem una realitat en la qual les dones continúen sent victimes de diferents formes de violencia, ja siga física, psicológica, económica o estructural. malgrat els avanços en la concienciació i les lleis dissenyades per a protegir els drets de les dones , no obstant, hem de valorar els avanços conseguits i ser conscients del camí que ens queda per recórrer per a garantir la plena igualtat i l’erradicació de la violència de gènere.

El masclisme no és una “xacra”, és una infàmia, un atemptat contra la igualtat de les persones. De totes les persones. 

El masclisme oprimeix tant les dones com els homes, assignant-nos un rol i oprimint-nos quan no ens ajustem a eixe rol. El feminisme és la resposta a eixe sistema opressor que vol segrestar la nostra llibertat de triar qui som, com som i a qui estimem. Clar i simple. 

Així, qualsevol home que qüestione, que dubte, que mostre vulnerabilitat, tendresa, qualsevol que no s’identifique amb l’estereotip del mascle hetero, agressiu, competitiu, depredador sexual…, és qüestionat pel sistema, al igual que ho és qualsevol dona que no encaixe en els cànons de femineïtat, que vulga tindre un paper en la societat, un lloc en l’espai públic o no diguem, que vulga transformar el sistema.

A l’actual context polític, amb l’augment de la crispació i el soroll dels negacionistes de la igualtat, del canvi climàtic i de la democràcia, cal deixar clar que la lluita feminista és més necessària que mai i en som més que mai. 

Per això i per tot el que queda per fer, estem ací, hui i cada dia. Per fer la nostra feina de servei públic.

A la Comunitat Valenciana, ens aquests darrers anys, hem liderat les polítiques d’igualtat, sent pioneres en moltes d’elles que després hem anat exportant a l’Estat i que, per desgràcia, les dretes de sempre, estan posant en qüestió i en perill. Uns per fer soroll i altres per fer negoci amb els diners públics.

Nosaltres no defallirem! Seguirem fent i reclamant polítiques que avancen en la igualtat per a la ciutadania. Exigim que es tramite l’avantprojecte de la Llei Valenciana d’Igualtat de Gènere.

Hi ha molt a protegir. Polítiques públiques valentes que van fer possible coses que ara hem normalitzat.

Hem sigut pioneres amb el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, un pacte que cal reeditar. També vam crear altres espais de participació, com la Mesa per a la Igualtat Salarial i contra la feminització de la pobresa o el consell Valencià de les dones i altres consells (migracions, diversitat, …) on la paritat i la perspectiva feminista s’han incorporat.

Hem creat la xarxa d’agents d’igualtat, els punts violeta, augmentat el nombre de “Centres Dona”, creat el primer pla de promoció de les dones rurals.

A més, hem incorporat la perspectiva feminista als pressupostos de la Generalitat, al Pla General d’Ordenació i Urbanisme (PGOU)  o qüestions tan essencials com la Renda Valenciana d’Inclusió o el sistema de la dependència, com elements de justícia social i empoderament de les dones.

Tots aquests sistemes i molts altres que no es nomenen deuen de ser no sols preservats, sinó millorats i eixamplats, seguint cap un sistema públic fort i garantista dels drets humans, avançant cap al sistema integral de cures a fer realitat la corresponsabilitat social i personal i la igualtat real. Tot està recollit en la futura llei, que cal posar en marxa per garantir els drets de les dones i de tota la societat.

Per últim, cal recordar que, en un moment tan crític de canvi climàtic, on dia rere dia batem rècords de sequera i altes temperatures, que les reivindicacions feministes i les demandes ecologistes són dues cares de la mateixa moneda, ja que la subordinació de les dones als homes, la relegació als treballs no remunerats o la precarització i l’explotació de la natura per part d’un neoliberalisme ferotge, que es queda els beneficis i socialitza les pèrdues mediambientals, totes dues, responen a una lògica comuna: la dominació i la submissió de la vida a l’acumulació sense límits.

Amb tot això, des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i homes i a la protecció del planeta, donant suport a les propostes feministes per millorar la vida de les persones, per cuidar de les persones i del territori.  

Diuen les feministes d’Amèrica del Sud, que són referents en la defensa dels territoris, que “Ni els cossos ni la terra són territoris de conquesta”.