Participació ciutadana és el dret de la persona a intervindre en el procés de presa de decisions en l’àmbit local. Constituïx una part inseparable de la societat democràtica a la qual en la Constitució Espanyola de 1978 se li dóna carta de naturalesa, en declarar que correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguen reals i efectives; llevar els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Als cridats a la participació, els poders públics han de facilitar-los la seua incorporació, motivar el seu interés i coneixement del fet participatiu. Donar-los respostes actives des del sistema polític (institucions representatives i partits polítics).
La demanda participativa almenys en estat latent existix, però el sistema polític no sempre ha sigut capaç d’estimular la seua expressió o permetre que es manifeste. És inqüestionable que la participació ciutadana és la base més sòlida en la que s’assenta la construcció democràtica d’un poble.
El present ens oferix canvis significatius, canvis en els sistemes electorals, en l’elecció dels òrgans de govern municipal, canvis en el llenguatge polític i en l’elaboració i execució de les decisions.
El govern municipal ha de guanyar en credibilitat: ha de ser abans que res democràtic, honest i eficaç. És a dir, representatiu a tots els nivells, descentralitzat i defensor decidit de les llibertats de la societat. Honest i eficaç en tota la seua estructura administrativa, transparent en el seu funcionament i gestió, flexible i dialogant en el seu estil de relació amb la ciutadania.
Estem convençuts que l’eixida a la crisi econòmica, a la insuficiència de recursos públics i a la manifesta demanda social, es produirà desenvolupant la participació en tots els àmbits corresponents a les necessitats col·lectives.
Una administració justa i activa i uns programes ambiciosos destinats a millorar el benestar de la ciutadania amb condicions prèvies al desenvolupament de la participació.
La participació requerix, a més del contingut material citat, que s’establisca un conjunt de mecanismes institucionals i que es reconeguen uns drets realment exercibles. És el contingut formal, politicojurídic de la participació. Les majories populars són les que més necessiten esta institucionalització: el dret és el poder dels pobres, la possibilitat de justícia per als que patixen desigualtats. Es fa necessària una actitud oberta, innovadora i experimental en este camp.
L’article 1 de la present Carta sentencia d’una manera molt clara que el model de govern de l’Ajuntament d’Alzira és el govern obert. L’avanç dels temps imposa una nova realitat sociotecnològica amb la qual l’administració municipal ha d’empatitzar, fent necessari l’establiment dels adequats mecanismes de transparència i rendició de comptes, com a mitjans; i participació i col·laboració (de les persones i entitats actors públics de qualsevol tipus), com a fi. Estes mesures estratègiques, pilars del govern obert, han de tindre un format preferiblement electrònic.
Junt amb això, resulta convenient –i complementari- el foment de la participació que podríem denominar “tradicional” dels ciutadans i les associacions que els representen, a fi de facilitar a la societat participar activament com a interlocutors col·lectius per a fer possible esta participació. Interlocutors que ja existixen, són fonamentalment les organitzacions socials, sindicals, empresarials, cíviques, culturals, d’interés comú, etc. Caracteritzades unes per la seua representativitat i altres per la seua iniciativa, o per la seua força o habilitat per a plantejar qüestions d’interés col·lectiu; altres per la seua capacitat de gestió de servicis o d’organització d’activitats.
Una prova de la voluntat participativa d’un govern, és el suport que presta a les organitzacions populars (econòmic o material, reconeixement politicojurídic etc.) sense exigir cap tipus de dependència administrativa o partidària.
La participació és per tant un mètode de govern, un estil de fer política en l’Estat i en la societat, que suposa complir prèviament o al mateix temps amb el conjunt de requisits esmentats, en especial la racionalització i la descentralització de l’Estat. Només així s’evitarà que totes les demandes socials afluïsquen als governs centrals.
La política i la cultura democràtica requerixen una dialèctica de pluralisme i consens, de confrontació i de negociació, que només poden desenvolupar-se en un Estat descentralitzat i participatiu. Que hi haja major o menor participació és més un problema de voluntat del govern municipal, que de la mateixa societat.
Per a l’efectivitat de totes estes polítiques es reforcen les clàssiques formes de participació ciutadana que ja apareixen en la normativa sobre règim local, si bé des d’un enfocament més actual –no necessàriament electrònic-, és a dir, en relació amb la transparència, la bona gestió i la necessitat d’emprar estos mecanismes per a la relegitimació democràtica. Entenga’s per tant este apartat no com una regulació ex novo dels mecanismes de participació ciutadana en l’àmbit local, sinó com una sèrie de mesures concretes per a la millora de la democràcia participativa en el context sociotecnològic actual.
De forma concreta s’articula un sistema de resolució extrajudicial de conflictes que afecten els ciutadans entre si o bé entre estos i la mateixa administració. L’elecció d’este mètode de resolució alternativa de conflictes es fonamenta en les recomanacions realitzades per directives europees que advoquen per este mecanisme per a aconseguir agilitzar i abaratir la resolució d’aquells, així com per a millorar la confiança de la ciutadania. Les seues característiques principals com ara la voluntarietat, la imparcialitat, l’eficiència, la igualtat de les parts i el caràcter vinculant dels acords, ho convertixen en el mecanisme idoni per a agilitzar i abaratir la resolució de controvèrsies permetent una gestió més eficient dels recursos i un acostament directe a la ciutadania.
Finalment, la present Carta complix el mandat de l’art. 70.bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, quan establix: “Els ajuntaments hauran d’establir i regular en normes de caràcter orgànic procediments i òrgans adequats per a l’efectiva participació dels veïns en els assumptes de la vida pública local, tant en l’àmbit del municipi en el seu conjunt com en el dels districtes, en el cas que existisquen en el municipi les dites divisions territorials”.
Per tot això, amb esta Carta de Participació Ciutadana, l’Ajuntament d’Alzira vol contribuir al fet de la participació en tota la seua extensió, com a pilar fonamental del govern obert, i com a paradigma d’una nova forma de governar.