Des de l’Ajuntament d’Alzira, implicat a ajudar al poble d’Ucraïna i a exigir la finalització del conflicte bèl·lic amb Rússia, s’ha estat treballant diferents accions, i entre aquestes ha sorgit la iniciativa d’encetar la campanya «1 euro per a un país ferit» que compta amb l’aprovació i el suport del Consell Escolar Municipal.
L’objectiu és fomentar la solidaritat de tots els membres de la comunitat educativa i coordinar l’acció per tal que les aportacions econòmiques es destinen a la millora de les condicions educatives de l’alumnat a Ucraïna o als camps de refugiats on es troben.
Per a portar a terme esta acció els centres reben una urna de cartó amb l’eslògan de la campanya, on l’alumnat i la resta de membres de la comunitat educativa poden introduir els diners que cadascú considere fins al 29 d’abril 2022, així com el material informatiu per al centre i les famílies.
Una vegada finalitzat el termini la recaptació es farà arribar a través de l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes i/o Direcció del centre feu un ingrés o una transferència, al compte obert per aquesta causa de l’Ajuntament d’Alzira SOM ALZIRA on indiqueu el nom del centre emissor.
Caixa Popular ES09 3159 0054 2426 9480 2923.
Alzira no deica ningú arrere
El fons solidari SomAlzira destinarà les aportaciones rebudes per a fer fornt a les necessitats del POBLE UCRAÏNÉS.
Les donaciones s’enviaran directament al Consolat d’Ucraïna en València, que s’encarregarà de destinar-les a cobrir les necessitats bàsiques de la població afectada per la guerra.
Aportaciones al número de compte de CAIXA POPULAR: ES09 3159 0054 2426 9480 2923
#ALZIRAPERLAPAU
SERVEI D’ATENCIÓ JURÍDICA A REFUGIATS DE UCRAÏNA
Oficina de Servicio de Atención Jurídica del Ilustre Colegio de Abogados de Alzira
C/ Plaza del Sufragio, 9 planta baja
(edificio Juzgados)
46.600 Alzira (Valencia)
Teléfono: 96.240.11.81
E-mail: ayudaucrania@icaalzira.com
HORARIO – CITA PREVIA
Martes, Jueves y Viernes.
De 09:30 a 13:30 horas.
A TODAS LAS ENTIDADES Y ORGANIZACIONES
Estimadas/Estimados.
En el proceso participativo de elaboración de la Estrategia Valenciana de Migraciones 2021-2026, se planteó la necesidad de contar con un servicio de asesoramiento jurídico y social especializado para personas migrantes y refugiadas.
Ese compromiso se hace realidad a partir del uno de febrero de 2022, con la puesta en funcionamiento del Servicio ATLAS.
¿Qué es Atlas?
Atlas es un servicio público de información básica y atención especializada en materia de migración y refugio.
Son destinatarias del servicio las personas migrantes, refugiadas y solicitantes de protección internacional que residen en la Comunidad Valenciana, así como el personal profesional de los servicios públicos o de las entidades del tercer sector que atienden a este colectivo.
El servicio se presta desde tres oficinas provinciales, situadas en Alicante, Castellón y Valencia, a las que se puede acceder directamente por medios telefónicos y telemáticos, o mediante derivación desde los servicios públicos o las entidades del tercer sector especializadas en la atención a personas migrantes y refugiadas.
Prestaciones
El servicio Atlas cuenta con equipos profesionales multidisciplinares, con experiencia y formación en migración y refugio, que ofrecen las siguientes prestaciones de manera gratuita:
• Información básica a las personas usuarias sobre los recursos públicos y sociales existentes (Área Social)
• Derivación de las personas usuarias a los recursos públicos o privados más adecuados para la atención de sus necesidades específicas (Área Social).
• Formación y asesoramiento jurídico especializado sobre los trámites administrativos relacionados con los procedimientos de nacionalidad, extranjería y asilo a las personas usuarias y al personal profesional de administraciones públicas o de entidades del tercer sector (Área Jurídica).
• Mediación intercultural y traducción especializada, en casos derivados (Mediación Intercultural).
• Elaboración de informes y materiales didácticos o formativos en relación con la
migración y el refugio (Área Socio-Jurídica).
Como contactar con nosotros:
• Atención telefónica gratuita público general: 900 404 403
Correo electrónico: atlas_alc@cv.gva.es
Horario de atención:
• De lunes a viernes, de 10h a 14h.
• Martes y miércoles, de 15h a 19h.
El servicio Atlas se presta a través de la modalidad de acuerdos de acción concertada con entidades privadas de iniciativa social. En este caso las entidades gestoras son Fundación CEPAIM (Alicante), ACCEM (Castellón) y CEAR (Valencia).
Es por lo que, desde el Servicio Atlas, nos ponemos en contacto con ustedes para, por un lado, que conozcan las prestaciones que ofrecemos tanto para las personas migrantes y refugiadas como para los profesionales que trabajamos con ellas, y por otro que podamos coordinarnos entre todos/as a la hora de trabajar con este colectivo.
Si desean ampliar esta información o tienen cualquier duda, pueden ponerse en contacto con nosotros a través de la coordinación del centro.
Muchas gracias y un cordial saludo.
La Comunitat Valenciana és, com ha tingut oportunitat de demostrar en altres crisis humanitàries, una terra d’acollida. També ara, amb motiu de la invasió i guerra a Ucraïna, la societat i institucions valencianes volen manifestar i materialitzar la seua solidaritat amb el poble ucraïnés, de la manera més adequada possible.
En col·laboració amb el Govern d’Espanya, la Generalitat, a través de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica s’encarregaran d’organitzar la solidaritat valenciana i canalitzar a través de diverses vies els oferiments que es realitzen per part d’entitats locals, ONGs (Organitzacions No Governamentals) o particulars.
Perquè l’ajuda al poble d’Ucraïna siga adequada i efectiva, és necessari i fonamental avaluar adequadament les necessitats, organitzar i planificar que arribe a qui el necessite i, per tant, canalitzar adequadament la immensa i generosa solidaritat que el poble valencià està realitzant i vol realitzar.
VIES D’INFORMACIÓ
És important que l’opinió pública s’informe de les vies d’ajuda a través dels canals (pàgines web, perfils en xarxes socials, etc.) de fonts oficials (Govern d’Espanya, Generalitat, diputacions, ajuntaments…) o d’ONGDs (associacions, fundacions…) de reconegut prestigi.
Fonts no oficials, o canals poc segurs (com whatsapp) que puguen usar-se per a suplantar fonts oficials, poden proporcionar informació errònia o falsa, que puga ser contraproduent o perillosa, i que puga provocar fraus o estafes.
Es recomana contrastar la informació rebuda de les diferents xarxes socials amb fonts i actors humanitaris fiables com:
– Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja
– European Civil Protection and Humanitarian Aid Operations (ECHO) (en anglés i francés)
– L’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA)
– Fons de les Nacions Unides per a la Infància UNICEF i la resta d’actors humanitaris de les Nacions Unides
AJUDA HUMANITÀRIA
Les necessitats del poble ucraïnés varien segons les fases del conflicte… les autoritats responsables i les organitzacions que coordinen l’emergència en la zona afectada ens sol·liciten NO fer apilament de més material en aquests moments, tot agraint la solidaritat mostrada i pregant mantindre el mateix compromís per a altres necessitats que es vagen produint en el transcurs d’aquest conflicte. (Comunicat d’ajuda a Ucraïna de la FVMP, 15/03/2022)
Qualsevol persona interessada a col·laborar pot informar-se a través del seu ajuntament o d’ONGDs. La manera més efectiva de canalitzar l’ajuda de la ciutadania és fent aportacions ECONÒMIQUES a través de les diferents Organitzacions No Governamentals Humanitàries que treballen en la zona. A continuació oferim un llistat d’organitzacions amb base en la Comunitat Valenciana i inscrites en el Registre d’Agents de Cooperació Valenciana que estan actuant en terreny (aquest llistat s’actualitzarà periòdicament):
CREU ROJA
FARMAMUNDI
ACNUR
UNICEF
AYUDA EN ACCIÓN
CÁRITAS
CESAL
MÉDICOS DEL MUNDO
SAVE THE CHILDREN
VIDES
ACCIÓN CONTRA EL HAMBRE
ALIANZA POR LA SOLIDARIDAD
ENTRECULTURAS
FUNDACIÓN PROCLADE
OXFAM INTERMON
PSICÓLOGOS Y PSICÓLOGAS SIN FRONTERAS
JUNTOS POR LA VIDA
Per a més recomanacions consulte les Recomanacions de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament sobre ajuda humanitària que inclou els apartats:
– Soc un ciutadà/a i vull ajudar
– Vies de canalització d’ajuda a ONG i organismes internacionals presents en la zona
– Soc una institució i vull ajudar
– Soc una empresa i vull ajudar
ALLOTJAMENT
L’acolliment en territori espanyol de persones refugiades d’Ucraïna (majoritàriament famílies compostes per dones amb els seus fills i filles i persones majors) es vehicularà a través del sistema d’acolliment de protecció internacional regulat per l’administració pública.
Per a això, serà necessari disposar d’allotjament, ja siga en instal·lacions dependents de les administracions públiques, o mitjançant pisos i habitatges buits que les persones particulars puguen posar a disposició.
Les ofertes d’allotjament es canalitzen mitjançant els següents formularis:
– Ciutadania
– Entitats socials
– Entitats locals
– Organismes o institucions
INFORMACIÓ PER A LES PERSONES DESPLAÇADES D’UCRAÏNA
Centres de recepció i acolliment en Alacant, Castelló de la Plana i València per a persones afectades per la crisi humanitària d’Ucraïna que arriben a la Comunitat Valenciana.
Oficines d’assistència jurídica gratuïta a les persones afectades per la crisi humanitària d’Ucraïna que arriben a la Comunitat Valenciana: Alacant, Castelló de la Plana, València, Alzira, Elx, Torrevieja.
Telèfons d’informació i orientació a persones desplaçades d’Ucraïna.
Informació dirigida a les persones desplaçades d’Ucraïna, amb respostes a preguntes freqüents sobre protecció temporal i acolliment. Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (castellà) (ucranià)
Ordre PCM/169/2022, de 9 de març, per la qual es desenvolupa el procediment per al reconeixement de la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna. (BOE núm. 59, de 10 de marzo de 2022)
ARRIBADA DE PERSONES DE MANERA PARTICULAR
Qualsevol persona que puga entrar en contacte amb persones o famílies ucraïneses acabades d’arribar pels seus mitjans i que no sàpiguen on dirigir-se pot comunicar-ho a les autoritats locals perquè els assistisquen i ho comuniquen a l’administració autonòmica.
ACOLLIMENT XIQUETES, XIQUETS, ADOLESCENTS
L’acolliment de xiquets, xiquetes i adolescents sense referent familiar únicament es podrà realitzar a través dels canals legals del sistema de protecció de la Generalitat. No es contempla cap altra possibilitat que no siga aquesta, per a garantir la seua protecció i seguretat, i evitar així que puguen ser víctimes de màfies de tràfic.
Informació relativa a l’atenció de persones menors d’edat ucraïneses desplaçades a Espanya amb motiu del conflicte bèl·lic.
MATERIAL LINGÜÍSTIC D’UTILITAT PER A L’ACOLLIDA AL POBLE UCRAÏNÉS
En aquest espai web Programa d’acollida lingüística al poble ucraïnés es pot trobar:
1. Guia de conversa
Una guia de conversa amb expressions i fórmules d’ús quotidià i vocabulari bàsic en valencià, castellà, ucraïnés, rus i anglés.
2. Voluntariat
Un formulari de voluntariat lingüístic, per a que qualsevol persona interessada en fer de mediadora puga proporcionar les seues dades de contacte per a atendre necessitats d’interpretació de persones que arriben a la Comunitat Valenciana.
3. Aplicacions per a la traducció
Unes aplicacions de traducció automàtica per a telèfons mòbils o tauletes, com ara Google Lens, de Google, disponible tant per a Android com per a iOS o Traduir, disponible només per a iOS. També enllacem a una plataforma gratuïta de traducció de la Comissió Europea, eTranslation.
4. Suport a les persones refugiades per a la traducció de documents
Un servei de traducció de documents al valencià i castellà per a que puguen fer-los servir les persones refugiades a l’hora de relacionar-se amb les administracions valencianes.
5. Cursos d’acollida lingüística de valencià o castellà
Les persones refugiades que estiguen interessades a aprendre valencià o castellà poden adreçar-se a la secretaria de qualsevol de les escoles oficials d’idiomes i se’ls informarà dels cursos gratuïts d’iniciació a l’idioma.
ANNEX I
PROTOCOL RELATIU A LA PROTECCIÓ DE XIQUETS, XIQUETES I ADOLESCENTS DESPLAÇATS DES D’UCRAÏNA A LA COMUNITAT VALENCIANA A CONSEQÜÈNCIA DEL CONFLICTE BÈL·LIC
PRIMER.- Objecte
El present protocol té per objecte establir amb caràcter urgent i excepcional els procediments a seguir per a la protecció de les persones menors d’edat de nacionalitat ucraïnesa o que tenen la seua residència habitual a Ucraïna que s’han desplaçat a la Comunitat Valenciana amb motiu de la guerra (d’ara en avant desplaçades).
SEGON.- Àmbit subjectiu
Constitueix l’àmbit subjectiu del present protocol les següents persones:
a) Persones menors d’edat de nacionalitat ucraïnesa o d’altra nacionalitat sense referent familiar que s’hagen desplaçat des d’Ucraïna a la Comunitat Valenciana a conseqüència de la guerra.
b) Persones menors d’edat de nacionalitat ucraïnesa o d’altra nacionalitat que s’hagen desplaçat des d’Ucraïna a la Comunitat Valenciana a conseqüència de la guerra, que han conviscut prèviament amb una família resident en la Comunitat Valenciana, ja siga en el marc d’un desplaçament temporal de menors estrangers per motiu de vacances, estudis o tractament mèdic, o per un altre anàleg amb cobertura legal.
c) Persones menors d’edat de nacionalitat ucraïnesa o d’altra nacionalitat que s’hagen desplaçat des d’Ucraïna a la Comunitat Valenciana a conseqüència de la guerra, acompanyades per un familiar o persona reunida que no ostenten la representació legal d’aquestes.
TERCER.- Marc legal específic de la Protecció Temporal del xiquet, xiqueta o adolescent
En totes les resolucions que es dicten referents a xiquets, xiquetes o adolescents desplaçats des d’Ucraïna en el marc de la Protecció Temporal haurà de fer-se referència a la normativa reguladora de protecció temporal, en concret:
• la Decisió d’Execució (UE) 2022/382 del Consell Europeu per la qual es constata l’existència d’una afluència massiva de persones desplaçades procedents d’Ucraïna en el sentit de l’article 5 de la Directiva 2001/55/CE i amb l’efecte que s’inicie la protecció temporal.
• La Directiva 2001/55/CE del Consell, de 20 de juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i a mesures de foment d’un esforç equitatiu entre els Estats membres per a acollir a aquestes persones i assumir les conseqüències del seu acolliment.
• Reial Decret 1325/2003, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades. BOE núm. 256, de 25/10/2003.
QUART.- Drets dels xiquets, xiquetes i adolescents
– En totes les actuacions que es duguen a terme en relació amb la seua situació es garantirà el dret del xiquet, xiqueta o adolescent a ser escoltat i informat, afavorint la comprensió de les mesures de protecció que vagen a ser adoptades per l’Administració.
– D’igual manera, es promourà el dret a la comunicació amb els seus familiars amb els mitjans que puguen estar disponibles.
– Les persones menors d’edat desplaçades des d’Ucraïna tenen dret a l’adequada assistència sanitària i educativa, de conformitat amb la normativa vigent.
CINQUÉ.-Detecció de persones menors d’edat
En els casos en què, a conseqüència dels desplaçaments des d’Ucraïna de persones menors d’edat, es detectara, per entitats d’acolliment, serveis socials, sanitaris, educatius o per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, alguna possible situació de desprotecció d’una persona menor d’edat desplaçada, es posarà immediatament en coneixement de la Direcció Territorial corresponent, podent utilitzar els correus electrònics ressenyats en l’apartat 6 del present protocol.
SISÉ.-Persones menors d’edat desplaçades que han conviscut prèviament amb una família resident en la Comunitat Valenciana
1.- Si quan es té coneixement per part de l’Entitat Pública Protectora que la persona menor d’edat desplaçada ja es troba convivint amb la família, se li donarà tractament de guarda de fet, mentre es realitzaran els següents tràmits:
a) Es recaptarà informe de l’Atenció Primària dels Serveis Socials del municipi de residència de la família guardadora. En el referit informe s’hauran de recollir els següents extrems:
– Verificació de la convivència prèvia de la persona menor d’edat desplaçada amb la família guardadora. A tals efectes es recaptarà de la família document que acredite el règim o condicions de la referida convivència.
En cas que la convivència prèvia fora amb motiu d’un desplaçament temporal de persones menors d’edat estrangeres, si la família no poguera aportar el document acreditatiu, es comunicarà a la Direcció Territorial competent perquè comprove aquest extrem amb la informació que obre en el seu poder o, en defecte d’això, dirigisca consulta a la Subdelegació del Govern.
– Situació soci familiar, avaluació psicològica i avaluació social de l’aptitud i capacitats per a acollir a la persona menor d’edat desplaçada.
– Annexos: Documentació a què es refereix l’article 24 per a la família extensa, del Decret 35/2021, de 26 de febrer del Consell, de regulació de l’acolliment familiar.
b) Remissió a la Direcció Territorial que podrà sol·licitar ampliació o aclariment de l’informe.
c) Si la persona menor d’edat desplaçada tinguera suficient maduresa o, en tot cas, tinguera complits els dotze anys, la Direcció Territorial recabarà el seu consentiment a l’acolliment (si la proposta a la Comissió és d’acolliment familiar). En la resta de casos, la persona menor d’edat serà informada i escoltada.
d) Tràmit d’audiència a la família acollidora i, en el cas de que fóra possible, a les persones que ostenten la representació legal del xiquet, xiqueta o adolescent.
e) Acord de la Comissió de Protecció d’Infància i Adolescència (Desemparament i tutela per situació de protecció internacional temporal, acolliment familiar temporal i règim de visites i comunicacions amb la família d’origen).
f) Resolució de la persona que ostente la Direcció Territorial (desemparament i tutela per situació de protecció internacional temporal, acolliment familiar temporal i règim de visites i comunicacions amb la família d’origen).
g) S’haurà de practicar notificació:
– a les persones progenitores: en els termes establits en la Instrucció 3/2007 de 28 de juny de 2007, relativa al procediment de comunicació a l’autoritat del país d’origen d’un menor estranger de les mesures de protecció adoptades sobre ell per l’administració de la Generalitat per a països del Conveni de la Haia, (ratificat per l’estat espanyol el 2 de desembre de 2010).
– a la família guardadora/acollidora
– al Ministeri Fiscal.
g) El seguiment de l’acolliment familiar correspon a l’Atenció Primària dels Serveis Socials.
2.- Si quan es té coneixement per part de l’Entitat Pública Protectora de la persona menor d’edat desplaçada no es troba convivint amb la família, se li proporcionarà atenció residencial immediata, mitjançant una guarda provisional. Seguidament es procedirà d’acord amb els tràmits descrits en
el punt anterior.
SETÉ.- Persones menors d’edat desplaçades acompanyades per persona familiar o afí.
1.-Si les persones que acompanyen a la persona menor d’edat desplaçada no gaudeixen de la protecció internacional temporal, es realitzaran les següents actuacions:
a) La Direcció Territorial competent amb el suport, en el seu cas, de l’entitat concertada per a la prestació del servei d’intervencions tècniques en acolliment familiar verificarà el document que dona cobertura legal a la convivència de la persona menor d’edat desplaçada amb aqueixa família.
De la valoració del document o de l’absència d’aquest es poden desprendre dues situacions:
a.1) Que hi haja indicis que la persona menor d’edat desplaçada poguera ser víctima d’un fet constitutiu de delicte, i en aquest cas, es procedirà immediatament a l’adopció de la mesura de protecció que procedisca i a la comunicació urgent al Ministeri Fiscal.
a.2) Que no existeix document que, done suport jurídic a la situació de convivència, però no s’evidencie cap situació de perill o desprotecció de la persona menor d’edat desplaçada, o que sí que existisca aqueix document, però no siga suficient per a garantir la cobertura de la seua representació legal completa ací a Espanya.
En aquest cas es donarà tractament de guarda de fet i tot el procediment dirigit a la formalització de l’acolliment correspondrà a la Direcció Territorial.
b) Si les persones que acompanyen a la persona menor d’edat desplaçada gaudeixen de la protecció internacional temporal i es troben acolliments per l’entitat pública, es procedirà a la verificació de la documentació que done cobertura legal a la convivència de la persona menor d’edat desplaçada amb aqueixa família, en els mateixos termes esmentats anteriorment.
En aquest cas, l’única excepció respecte a l’anterior serà que es podrà recaptar a més a més informació de les persones responsables i professionals del recurs on es troben acollides, respecte a la situació de convivència i acolliment de la persona menor d’edat desplaçada amb les seues persones guardadores.
HUITÉ.-Persones que s’ofereixen per a acollir a persones menors d’edat desplaçades.
Particularitats del procediment:
1.-Es prioritzaran els oferiments de les persones amb nacionalitat ucraïnesa o que tinguen domini d’aquest idioma respecte de la resta que s’oferisquen per a acollir a persones menors d’edat desplaçades.
2.-Correspon a les Direccions Territorials la formació i valoració psicològica i valoració social de l’aptitud podent comptar amb el suport de les entitats concertades per al servei d’intervencions tècniques en acolliment familiar.
3.-Les sessions informatives i la formació es podran refondre i reduir en funció de la urgència i necessitat d’acolliment de les persones menors d’edat desplaçades.
4.-La valoració psicològica i la valoració social de l’aptitud haurà, necessàriament, d’incloure els aspectes descrits en l’apartat 6 de l’article 26 del Decret 35/2021, podent realitzar-se mitjançant un procediment d’urgència o simplificat, en funció de la urgència i necessitat d’acolliment de les persones menors d’edat desplaçades.
NOVÉ.-Persones menors d’edat desplaçades sense referent familiar
1.-En tots els casos relatius a persones menors d’edat desplaçades des d’Ucraïna sense referent familiar es procedirà a l’obertura d’expedient i a l’atenció immediata mitjançant la GUARDA PROVISIONAL en una llar o residència de protecció, assignada per la Direcció General d’Infància i Adolescència.
2.-En l’entrevista inicial amb la persona menor d’edat es procurarà recaptar informació sobre la seua família i l’existència a Espanya de persones que, per vinculació familiar o afinitat, puguen ser un referent de guarda per a aquesta.
3.-Verificada la documentació que poguera portar amb si el xiquet, xiqueta o adolescent, es procedirà a declarar el desemparament i a regular la seua guarda, seguint els criteris establits en l’art. 16.2 de la Directiva 2001/55/CE del Consell, de 20 de juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i de la Llei orgànica 1/96 de Protecció Jurídica del menor.
4.-S’haurà de practicar notificació:
-a les persones progenitores: en els termes establits en la Instrucció 3/2007 de 28 de juny de 2007, relativa al procediment de comunicació a l’autoritat del país d’origen d’un menor estranger de les mesures de protecció adoptades sobre ell per l’administració de la Generalitat (per a països del Conveni de la Haia, ratificat per l’estat espanyol el 2 de desembre de 2010).
-al Ministeri Fiscal.
5. En els casos de xiquets i xiquetes d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys, es procurarà la immediata atenció per part d’una família educadora; per al cas que existisquen grups de germans, es prioritzarà la no separació d’aquests.
DÈCIM.-Documentació de les persones menors d’edat desplaçades
La responsabilitat per a sol·licitar i recaptar la documentació sanitària, educativa o escolar i relativa a la permanència o residència de les persones menors d’edat desplaçades tutelades per la Generalitat correspon a cada Direcció Territorial, la qual haurà d’utilitzar els procediments que, amb caràcter excepcional i per raó del desplaçament de les persones procedents d’Ucraïna, s’habiliten a tals efectes i, en defecte d’això, als procediments ordinaris.
Cómo hablar a los niños y niñas sobre desastres, emergencias y catástrofes
Recomendaciones dirigidas a educadores y familias para abordar dudas y miedos Las imágenes que nos llegan del sufrimiento y la devastación producida por catástrofes como terremotos, ciclones o conflictos nos muestran el horror físico y psicológico que afrontan las víctimas.
Además, estas imágenes tienen un impacto sobre nosotros y son especialmente duras para los más pequeños.
Te presentamos algunas claves para ayudar a niños y niñas a comprender y asimilar la existencia de catástrofes*.
Estas recomendaciones son útiles tanto para educadores como para las familias:
Presta atención a las emociones
• Cualquier catástrofe, natural o provocada por el ser humano, es espantosa tanto para niños como para
adultos.
• Es importante que los adultos tomemos conciencia de que pueden surgir miedos, aunque no se manifiesten, y es
importante que hablemos con los niños, niñas y adolescentes cuando sospechemos que un desastre les ha causado impacto.
• Minimizar el peligro falsamente no proporciona tranquilidad. Sin embargo, tener un comportamiento realista, pero tranquilo y sin dramatizar, dará sentido de seguridad.
Busca tiempo y espacio para compartir
• Padres y madres pueden apoyar a sus hijos dejándoles expresar sus sentimientos sobre el desastre y diciéndoles que es normal sentirse preocupados o tristes. Hay que asegurarles que son queridos y que serán protegidos si algo malo ocurre alguna vez.
• Es necesario estar disponible para ellos y darles tiempo y atención adicional en los días después de un desastre, no sólo para hablar del desastre, sino también para otras conversaciones, o sólo para pasar el tiempo.
No todos respondemos igual, aunque sintamos lo mismo
• Padres y madres deben saber que la edad de su hijo o hija influye en su manera de responder al desastre. Por ejemplo, a los cuatro años mostrará su preocupación queriendo dormir en la cama de sus padres, con ocho años intentará no ir al colegio (quizás diciendo que se encuentra mal), y en la adolescencia discutirá más de lo normal con sus padres.
• Recrear el desastre con juegos es una manera en la que los niños más pequeños pueden desarrollar un sentido de control y minimizar su ansiedad sobre un acontecimiento potencialmente traumático, del mismo modo en que un adulto charla y comparte su experiencia con otros.
Hay noticias que no son aptas para niños
• Padres y madres deben tener cuidado con la exposición de sus hijos a las noticias sobre el desastre en los medios de comunicación. Escuchar o ver noticias impactantes puede causar trauma adicional, y/o insensibilizar a un
niño o niña sobre cuestiones violentas y sus consecuencias.
• Es importante también ayudar a niños, niñas y adolescentes a procesar las noticias que reciben de un desastre. Pueden creer que “ese tipo de cosas nunca les podrán ocurrir a ellos”. Es necesario hablar sobre esto y conseguir que comprendan que ciertos tipos de desastres nos pueden pasar a cualquiera de nosotros. O por el contrario, puede que se sientan excesivamente vulnerables al enterarse de un desastre muy lejano. Los adultos debemos ayudarles a expresar sus miedos y luego recordarles que la mayoría de la gente que experimenta un desastre sobrevive, incidiendo en que en ese momento está seguro.
• La sociedad entera reacciona ante los desastres. Es importante prestar atención a la alarma social que puede llegar a impactar mucho tanto a niños y niñas como a adultos. Hay que animar a los jóvenes a participar y mostrar interés por las respuestas de la comunidad (por ejemplo, acciones de apoyo y solidaridad, ceremonias, etc.)
Atención a lo que les llega por redes sociales
• Puede que estén consumiendo información en privado a través del intenso uso que hacen de los dispositivos móviles en las distintas plataformas que frecuentan.
Incluso podemos considerar que sus fuentes de información están en estas plataformas más que en los medios tradicionales. Sin una buena educación mediática están más expuestos a daños, manipulación y desconfianza. Es una buena ocasión para interesarse por qué les está llegando, cómo lo interiorizan y cómo lo comparten. Esa influencia en red condiciona sus relaciones y sus comportamientos.
Si el desastre es muy cercano: apoyo especial
• Cuando el desastre ha sido cercano o a afectado directamente a una familia, las reacciones pueden durar mucho tiempo después del hecho, incluso pueden continuar años después. Un asesoramiento psicológico para un niño, niña o adolescente inmediatamente después de un desastre puede reducir los efectos negativos a largo plazo.
* Estas recomendaciones están basadas en un artículo, ya no disponible en Internet, escrito por el Dr. Christopher Bellonci, psiquiatra especializado en salud mental infantil y buenas prácticas.