Alzira, 4 d’abril de 2019. L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; i el director d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Alzira, Javier Rubio; han assistit hui a la presentació de la mostra Herois ocults. Invents genials. Objectes quotidians. L’exposició, organitzada per “la Caixa” amb la col·laboració del Vitra Design Museum, es presenta en la Plaça Major amb el suport de l’Ajuntament d’Alzira.

Entre els seus objectius, “la Caixa” treballa perquè la societat puga acostar-se a la cultura i al coneixement. La divulgació és un instrument bàsic per a promoure el creixement de les persones, i per este motiu l’entitat treballa per a acostar el coneixement a públics de totes les edats i nivells de formació. Entre estes activitats culturals, “la Caixa” organitza exposicions itinerants en aquelles ciutats i municipis que no disposen d’un CaixaForum amb la voluntat de contribuir a la sensibilització ciutadana a través de continguts artístics, científics i socials.

En esta ocasió, l’entitat presenta Herois ocults. Invents genials. Objectes quotidians, una innovadora mostra de divulgació del disseny d’aquells elements que componen la nostra rutina i els nostres costums. Elements ideats per a fer-nos la vida quotidiana més pràctica i còmoda, i que han perdurat en el temps, alguns d’ells pràcticament sense modificacions, transcendint amb tota seguretat les pròpies pretensions dels seus creadors. Invents, tots ells, que ens passen desapercebuts en el nostre dia a dia, acostumats ja al seu ús habitual, però que han modulat la nostra existència de forma concloent i evident.

Com han arribat estos objectes a ser verdaders herois ocults? Probablement es tracte de quelcom relacionat amb una idea enginyosa, encara que fàcilment comprensible. Els herois ocults són objectes que han sigut fabricats milions de vegades, però que continuen sent indispensables en el dia a dia. Han demostrat la seua valia una vegada i una altra i, en essència, han romàs inalterables durant dècades. Dit d’una altra manera, són clàssics quotidians.

I per què és interessant fixar-se en eixos objectes quotidians? Perquè, en tant que productes industrials, encarnen ideals de la modernitat que encara hui són rellevants: economia de materials, funcionalitat i durabilitat. El desig de qualsevol dissenyador és crear productes perdurables com eixos. Amb les peces, imatges i vídeos que presenta l’exposició s’analitzen quatre aspectes:

1. Innovació: la fascinant història de la invenció dels dits objectes.

2. Producció: les condicions tècniques de la seua reeixida fabricació a gran escala.

3. Evolució: el seu desenrotllament històric i la sorprenent diversitat de models i variants que han generat.

4. Inspiració: la seua estètica, que continua estimulant el treball d’artistes i dissenyadors.

Les històries que rodegen a estos objectes quotidians permeten extraure interessants conclusions sobre encertades estratègies creatives i empresarials:

o Cal prestar atenció als detalls! Les xicotetes però significatives millores introduïdes en productes existents poden tindre una influència decisiva en la satisfacció dels clients i, per tant, en les xifres de vendes.

o El treball en equip sempre val la pena! Molts dels productes que es fabriquen hui en grans quantitats van aconseguir trobar els seus compradors quan l’inventor va unir forces amb un empresari que va identificar el segment de mercat correcte.

o Cal acceptar l’inesperat! Alguns d’eixos invents van ser concebuts en un principi com quelcom completament distint.

13 INVENTS GENIALS

1. LLAPIS

El llapis és el primer instrument d’escriptura que utilitzem de xiquets, ja que permet esborrar els errors. És també el més antic: els seus orígens es remunten al segle XVI, quan va ser descobert un depòsit de grafit en el nord d’Anglaterra. Nicolas Jacques Vaig comptar va idear el mètode que seguix usant-se en l’actualitat per a fabricar els llapis: una mina d’argila i grafit endurida en un forn i revestida de fusta.

2. MISTOS

En 1848, el químic alemany Rudolf Christian Boettger va inventar els mistos modernes al substituir el fòsfor blanc tòxic que havia sigut utilitzat fins llavors per als caps pel fòsfor roig de la tira de fricció de la caixa. Així s’eliminava el perill que el misto s’encenguera sola. Ja en 1896, una cervesera va encarregar 50.000 unitats per a anunciar el seu producte, la qual cosa va impulsar la creació de màquines per a la producció industrial de mistos.

3. CLIP

Els conservadors i crítics de disseny han parlat de «humilde obra maestra» o «maravilla utilitària i estética» per a referir-se al clip o clips, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XIX, quan es van crear les primeres màquines capaces de doblegar i tallar fil d’aram d’acer. La funció del clip està basada en el principi de l’elasticitat, formulat pel físic britànic Robert Hooke ja en 1678.

4. PARAIGUES

El paraigues és l’hereu de l’ombrel·la, concebuda per a protegir-se del sol i no de la pluja, com el seu nom indica. Durant molt de temps va ser un element exclusivament femení, fins que en el segle XIX es va convertir en atribut habitual del cavaller anglés. En 1928, Hans Haupt va inventar a Berlín el primer paraigua plegable de butxaca. En una societat cada vegada amb major mobilitat, el paraigua compacte va passar a convertir-se ràpidament en un pràctic accessori. 

5. GOMA ELÀSTICA

Thomas Hancock va fundar la indústria britànica del cautxú a mitjan segle XIX. Va descobrir el procés químic i tecnològic que permetia fabricar goma a partir de cautxú endurit a l’afegir-li sulfur. En 1844, Steve Perry va iniciar la comercialització de la primera goma elàstica. Des de llavors representa l’elasticitat amb una mescla de senzillesa i atractiu estètic.

6. NOTES ADHESIVES

A finals dels anys seixanta, Spencer Silver, científic del laboratori d’investigació de 3M, treballava en la creació d’un nou adhesiu extrafort. No obstant això, va donar amb una cua d’escassa potència que permetia apegar coses, però també desapegar-les a continuació. Un company de Silver, Arthur Fry, molest perquè el punt de llibre del cantoral que utilitzava en els assajos del cor se li queia constantment, va tindre la idea de recobrir el paper amb aquell nou adhesiu per a crear punts de llibre de lleva i posa. Les notes adhesives Post-it® van ser comercialitzades en 1980.

7. PERETA

La seua invenció s’atribuïx a Thomas Alva Edison en 1879, encara que va haver-hi importants precursors en les dècades anteriors i, de fet, l’anglés Joseph Wilson Swan se li va avançar. No obstant això, Edison va millorar els tipus de llums incandescents existents i va assentar les bases d’un sistema elèctric funcional que va acabar possibilitant que la pereta poguera competir amb els llums de gas. En l’actualitat hi ha fonts lumíniques més eficaces, però difícilment poden aconseguir l’atractiu estètic de la pereta incandescent.

8. BOLÍGRAF

El bolígraf és sinònim de possibilitat d’escriure quilòmetres i quilòmetres fluidament i per pocs diners. En l’actualitat poca gent sap que nombrosos enginyers van dedicar molt de temps i molta energia al problema de com obtindre un flux uniforme de tinta. Col·locant una bola en la punta del bolígraf, l’inventor hongarés László József Bíró va trobar per fi una solució satisfactòria, en la que es basa el model presentat per Marcel Bich en 1950, el BIC Vidre.

9. LLANDA

Per a conservar aliments peribles poden introduir-se en recipients hermètics que després són esterilitzats en aigua bullint. L’inventor d’este mètode va ser el francés Nicolas Appert, guanyador d’un concurs anunciat per Napoleó, qui necessitava provisions bàsiques que es conservaren més temps. Appert emprava fràgils botelles de vidre, però el comerciant britànic Peter Durand va tindre la idea de substituir-les per fines planxes de ferro revestit d’estany, per la qual cosa el rei Jordi III li va adjudicar una patent en 1810.

10. LEGO®

El nom comercial Lego®, amb el que el fabricant de joguets Visca Kirk Christiansen va batejar la seua empresa en 1934, deriva de les paraules daneses leg godt (‘juega bien’) . En un principi, Christiansen produïa joguets tradicionals de fusta, però va començar a investigar nous materials i, en 1947, va adquirir la primera màquina de modelatge per injecció de Dinamarca. La primera rajola Llega va ser fabricat dos anys més tard, i en 1958 ja havia adquirit la forma definitiva que posseïx en l’actualitat. L’Associació Britànica de Jogueteries va triar les peces de Llec com «juguete del segle XX».

INVENTS ESPANYOLS O PROPIS DE LA CULTURA ESPANYOLA

11. FREGADORA

Manuel Xaló, un enginyer aeronàutic espanyol, va dissenyar en 1964 un artefacte que substituiria al drap de fregar ordinari: una granera amb flocs de tela amb el seu corresponent escorreplats en forma de con inserit en un poal, ideat per a escórrer-la retorcent-la i exercint pressió. Este invent permetia escórrer l’aigua bruta sense tacar-se les mans i fregar sense necessitat de posar-se de genolls.

12. SETRILLS ANTIGOTEIG

El problema del setrill tradicional era que, al gotejar l’oli pel seu coll, es feia apegalosa o esvarosa i, a més, tacava les tovalles. Buscant una solució per a evitar el goteig i la bolcada, Rafael Marquina es va inspirar en els recipients i matrassos de laboratori, els instruments més precisos que existixen per a emmagatzemar i manipular líquids. El resultat va ser un setrill-setrillera de forma cònica que permet que l’oli torne a fluir cap al contenidor. Marquina va rebre el premi Delta d’or per este invent en 1961.

13. BOTIJA

Este atuell de fang porós és coneguda en tot el Mediterrani. S’usa per a emmagatzemar i refrescar l’aigua fins a deu graus. La botija no té inventor, sinó que es tracta d’un objecte genèric basat en el coneixement acumulat al llarg dels segles. El principi és senzill: fang sense esmaltar amb porus oberts. A través dels dits porus l’atuell exsuda xicotetes quantitats d’aigua que, a l’entrar en contacte amb l’aire mediterrani, càlid i sec, s’evapora en la superfície del recipient i ho refreda.

Herois ocults. Invents genials. Objectes quotidians

Del 4 al 21 d’abril de 2019

Plaça Major
Alzira (Valencia)

Horari:
De dilluns a divendres, de 12.30 a 14 h i de 17 a 21 h
Dissabtes, diumenges i festius, de 11 a 14 h i de 17 a 21 h

Visites guiades:
De dilluns a divendres, a les 19 h. Dissabtes, diumenges i festius, a les 12 i 19 h

Visites escolars:
Previa cita al telèfon 900 80 11 37

Visites guiades grups:
De dilluns a divendres, de 9 h a 13 h i de 15 a 17 h

Entrada gratuïta

Servei d’Informació de la Obra Social “la Caixa”
Tel. 900 223 040
De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h
www.lacaixa.es/obrasocial

Àrea de Comunicació de la Obra Social “la Caixa”
Victoria Lobato: 629 732351/ vlcomunicacion@vlcomunicacion.com
Sala de Prensa Multimedia: http://prensa.lacaixa.es/obrasocial