L’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, junt amb membres de la Corporació municipal, responsables de la intervenció i restauració i propietaris de l’immoble on està ubicada esta portalada, ha visitat el resultat final de les obres de restauració de la portada neoclàssica que pertany a la capella de l’antic convent de Santa Llúcia, a Alzira. Amb estos treballs, es completa la restauració de la fatxada, iniciada d’acord al projecte redactat pels servicis municipals de l’Ajuntament d’Alzira en setembre de 2011.
Encara que no es tracta d’una propietat municipal, l’Ajuntament ha actuat com a promotor de la restauració de la portalada neoclàssica per la seua importància patrimonial, respecte de l’àmbit del centre històric, i per trobar-se allí, tallat en pedra, l’escut històric de la ciutat que millor es conserva. Així mateix, esta portalada està declarada Bé d’Interés Cultural (BIC), precisament per contindre el referit escut heràldic.
Amb l’execució d’este projecte de restauració de la portalada neoclàssica, finalitza la intervenció iniciada en el seu dia, amb la restauració d’uns 477m2 de l’antiga fatxada del convent. El bon resultat obtingut en la restauració de la fatxada, efectuada l’any 2011, va impulsar els treballs de restauració de la portalada barroca, de manera que es va finalitzar totalment la restauració exterior d’este important element patrimonial d’Alzira.
Convent de Santa Llúcia
El convent va ser construït per orde reial de l’any 1536, per a la comunitat de monges agustines, i va ser un dels millors dotats de la ciutat, ja que comptava amb la protecció de Margarita d’Àustria. La fundació de l’hospital s’atribuïx al notable Pere Esplugues, senyor de la Pobla Llarga, que potser sense saber-ho, va retornar este immoble a l’ús inicial d’atenció als malalts. A partir de 1642, els jurats de la Vila acorden l’ampliació de l’edifici, dependències i església.
Amb la desamortització de Mendizábal de 1836, es va extingir l’orde conventual de les Agustines, però continua l’ús d’hospital.
L’any 1886 i per falta d’espai, l’ús d’hospital es va traslladar a l’exconvent de Caputxins, que mantenia el nom d’Hospital de Santa Llúcia, en record d’este convent que, en quedar-se sense ús, va ser abandonat i venut per parts, sent esta la causa de la pèrdua de la major part del conjunt conventual.
Finalment, va ser adquirit per Pedro Martínez Cano, per a establir una empresa familiar de reciclatge.
L’edifici ha patit durant els seus 477 anys d’història amputacions, alteracions i modificacions de tot tipus, amb la finalitat d’adequar-lo a l’ús que se li ha exigit en cada època.