L’ALQUERIETA D’ALZIRA: EXPERIÈNCIA D’INTERVENCIÓ EN UN BARRI.
EL CENTRE DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA COM A REFERENT DE REVITALITZACIÓ

Experiència que narra el procés d’intervenció social en un barri des de la perspectiva dels Serveis Socials a través de moments clau, fins a arribar al moment actual en què la participació ciutadana s’incorpora com a component essencial i articulador de tot el pla. Els seus referents essencials es troben en el municipalisme, el paper institucional dels Serveis Socials, la centralitat en les persones i els seus drets, la gestió de la quotidianitat, la intervenció social i comunitària, el context territorial de proximitat i la participació ciutadana, la gestió de la complexitat i la diversitat des del local. (*)

Autor: Joan V. Rovira Prats. Psicòleg cap dels Serveis Socials i Innovació Social
Ajuntament d’Alzira

La intervenció en el barri de l’Alquerieta té una història que ha transcorregut en paral•lel a l’evolució dels mateixos Serveis Socials municipals. Els referents temporals són difícils de situar, però sí que n’hi ha prou acord que la intervenció en el barri es remunta al període de configuració i incorporació dels Serveis Socials a la vida municipal. Un llarg procés que, des de la perspectiva del pas del temps, es contempla com a construcció quotidiana i, al mateix temps, amb visió estratègica que afegix valor a cada una de les actuacions, que fan sorgir nous plantejaments que han anat imprimint dinamisme sinèrgic a tot el pla amb una constant orientació cap a la consecució de nous objectius. És un pla que obliga a mantindre l’acció en el temps, i evitar que la intervenció social es perceba com una aplicació programàtica circumscrita als requeriments administratius a què es troba circumstancial i puntual sotmés. Més allà de la duració específica de les accions concretes que es mamprenen, la intervenció es concep des d’una dimensió temporal de llarg recorregut, amb visió estratègica que es va orientant permanentment com a resultat de la proactivitat i possibilitats sinèrgiques de tots els seus elements. El que sí que hi ha constància és que en les seues diferents etapes i moments, els Serveis Socials han exercit un paper clau en el desplegament de propostes i concreció de les accions.
El propòsit del pla ha sigut promoure actuacions i estratègies que resultaren efectives en l’àmbit de la vivenda i hàbitat, la lluita contra la pobresa i l’exclusió, la protecció social i la millora de l’entorn urbà. Es tracta d’un compromís municipal per al desenvolupament socioeconòmic i millora de les condicions de vida en un dels barris més desfavorits de la ciutat, tenint en compte que els problemes que allí es plantegen transcendixen els seus mateixos límits i afecten el mateix concepte de ciutat en el seu conjunt com a espai d’oportunitats relacionals, d’inclusió i de cohesió.

En les seues diferents etapes, el procés d’intervenció social ha tractat d’evolucionar, des de les clàssiques respostes pal•liatives i de caràcter molt instrumental fins a la incorporació de major integritat i corresponsabilitat interadministrativa , amb aproximació a plantejaments de política social urbana i des de la perspectiva de la participació ciutadana com a component essencial i articulador de tota l’experiència. En eixe sentit, el Centre de Participació Ciutadana (CPC) adquirix el màxim simbolisme per concebre’s com un espai públic que permet la pràctica de drets, la generació de nous béns relacionals, la coordinació d’activitats i usos d’interés comunitari, així com la participació conjunta de veïns, Administració Pública i entitats de la iniciativa social en totes les actuacions de promoció que es desenvolupen en el barri.

En la fixació d’objectius que va suposar el disseny del pla integral per al barri es contemplava, entre altres, la construcció d’equipament social i cívic de la zona. Eixe objectiu s’ha vist materialitzat amb la construcció i posada en funcionament del Centre de Participació Ciutadana, amb tot el que suposa de major presència pública en el territori, la disponibilitat de construir noves opcions programàtiques i desplegament de nous recursos que, en definitiva, imprimixen valor sinèrgic a tot el pla.

El CPC (Centre Participació Ciutadana) ha iniciat un procés per a convertir-se en un dispositiu de referència per a la població del barri i també de tota la ciutat, amb suficient potencial estructurador per a la cohesió social i la convivència, imprimint sentit de gestió de la proximitat i, al mateix temps, de connexió amb altres sistemes que ja no resulten tan pròxims, amb la posada en valor del seu paper com a node interactiu, en el sentit d’acostar i implantar dispositius afavoridors de la integració i de la pràctica efectiva de drets de ciutadania. Ha permés avançar en la construcció d’aliances amb nous actors compromesos amb l’àmbit local i amb previsió de continuïtat. S’obrin noves possibilitats per a treballar des del local amb una concepció més oberta i facilitadora de la construcció de xarxes.

Les actuacions programàtiques desenvolupades fins al moment intenten ser transversals i polivalents, quant a l’eix poblacional, de manera que es registra un major grau d’assistència i participació entre el col•lectiu de dones jóvens i població infantil. En eixe sentit, també es destaquen totes les accions que es contemplen en el II Pla Municipal d’Igualtat entre dones i hòmens. El grau de participació i implicació de les dones a través dels nous reguladors socials indiquen el seu paper actiu que poden assumir en la nova reconstrucció social del barri.

Les accions desenvolupes han anat encaminades a:

• Eradicació xabolisme, infravivenda. Reallotjament i accés al pla de vivenda.
• Afavorir l’organització comunitària per a afrontar les condicions de desigualtat.
• Afavorir la integració social de la població veïna, a través del coneixement dels seus drets i obligacions com a ciutadans.
• Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de la població del barri.
• Crear una xarxa de servicis compactats amb altres sistemes públics per a incrementar la protecció social i afavorir la inclusió social.
• Promoure la igualtat entre dones i hòmens.
• Evitar conflictes en matèria de seguretat ciutadana, que puguen afectar la convivència veïnal.
• Millorar les condicions d’hàbitat dels veïns.
• Afavorir la convivència i la integració veïnal a través de les dinàmiques participatives.
• Atendre les necessitats específiques de la població infantil i juvenil del barri.

En la vida del pla es distingixen tres fases d’actuació a través de les quals s’ha anat modulant totes les intervencions i el contingut metodològic.

En una primera fase, les actuacions van derivar de la identificació del barri com a focus territorial i poblacional de major risc i vulnerabilitat, quant a necessitats socials. Es tractava de documentar i construir un relat sobre la problemàtica associada al fenomen de l’exclusió social. Era un treball basat en fer evidents les necessitats del barri per mitjà de les estratègies d’informació perquè les institucions generaren recursos específics a necessitats singulars, amb el consegüent disseny i implementació de programes per a col•lectius específics. L’actuació era imminentment a través de servicis socials amb el propòsit d’aproximar els recursos institucionals a les persones i famílies més necessitades del barri. Sorgixen nous plantejaments de descentralització i major presència dels servicis socials en la zona. S’incorporen noves propostes organitzatives dels servicis socials i noves perspectives per a l’enfocament de l’estratègia social local. La proximitat oferix una altra visió de la dimensió de la realitat del barri. Tot és més complicat del que pareix. Es posa de manifest que el desplegament de recursos no és suficient per a afrontar els canvis que requerix el barri. S’avança en la incorporació de nous perfils professionals que conferixen un caràcter més interdisciplinari i polivalent a les intervencions socials.

En una segona fase, s’incorporen nous plantejaments contextuals des de la dimensió comunitària que posen en evidència que la complexitat no es pot abordar des del caràcter residual dels servicis socials, es demana major presència d’altres àrees municipals. És el moment en què es proposa el Pla d’Intervenció Integral en el barri de l’Alquerieta, amb majors implicacions a nivell transversal, principalment d’urbanisme, ja que molts problemes s’identifiquen amb l’eradicació del xabolisme i la regeneració urbana. Amb la perspectiva del temps s’ha pogut constatar que el pla ha sigut un instrument molt potent per a organitzar i planificar l’activitat interna municipal, per a la interlocució amb els veïns del barri i, també, per a demanar suports i col•laboracions externes. El pla s’abastix d’un fort component de finançament d’altres administracions i es posiciona a través dels fluxos institucionals. Com a conseqüència d’això i associat a este pla, sorgix el projecte del CPC, finançat amb fons FEDER. Suposa un nou moment en la cronologia del pla, ja que no sols es tracta d’intervindre des de la contenció per a evitar major degradació i els consegüents efectes negatius. Les actuacions es van orientant en clau positiva de reconstrucció i com a pol d’atracció per a nous actors.

En estos moments, tercera fase, està en procés de repensar tota la intervenció social institucional en este barri, amb la implicació de nous actors compromesos amb la vida local, l’estratègia de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. El Centre de Participació Ciutadana, des de fa aproximadament quatre anys, suposa l’equipament social i cívic de referència institucional per al barri i és el principal agent generador d’activitats i un dispositiu important per a la intervenció social
El CPC és més que un lloc de presència dels professionals per a l’atenció al públic. És un dispositiu social i cívic que:

• Té atributs i contribuïx a identificar el sistema de benestar social.
• És un espai públic, amb dinàmiques pròpies, de corrent de persones i interacció humana.
• Emet senyals i detalls sobre què fem i a què ens dediquem, contribuint al significat social de l’espai públic. Constituïx un entorn d’aprenentatge per a l’exercici de drets i de ciutadania.
• Genera sentit de pertinença i contribuïx a la cohesió social, enfortint el procés comunitari i participatiu.
• Exercix sentit de connexió des de la perspectiva urbana i social, evitant la fragmentació.
• Dota de simbolisme i atractiu a la ciutat, contribuint a l’articulació del territori.
• Incidix en la posada en valor de la gestió de la proximitat.
• Els trajectes per a arribar fins a ell constituïxen itineraris d’interés comunitari.
• Exercix de node amb estratègies socials més àmplies per a desplegar-les a l’àmbit municipal.

No hi ha dubte que el Centre de Participació Ciutadana constituïx una nova etapa en la construcció de la vida del barri. Històricament, les necessitats d’intervindre en el barri s’han sustentat en idees que han contribuït, junt amb la influència de l’imaginari col•lectiu, a la seua marcada estigmatització. Un cercle viciós en què la descripció de qualsevol aspecte o dinàmica del barri sempre s’associava amb situacions de disfuncionalitat social, problema a resoldre o conflicte a afrontar. Ara des del CPC es treballa sobre evidències i consensos sobre la situació social de l’Alquerieta. Es va imprimint dinamisme de contingut més proactiu i es compartix l’orientació de futur. En esta fase és primordial treballar i afavorir les aliances externes que aposten pel desenvolupament d’estratègies d’intervenció social vinculades al territori (escenari de relació, desenvolupament i convivència), per la participació comunitària (construir nous protagonismes i equilibris amb els ciutadans), per afrontar el fenomen de l’exclusió social (reduir l’impacte de la desigualtat i millorar les condicions de vida) i per recobrar el protagonisme de la vida local (vincular els aspectes vitals a la proximitat).

Encara sent un pla d’intervenció en barri, el conjunt d’actuacions i l’estratègia desenvolupada han tingut un impacte en la política pública local en els aspectes següents:

• Des del Govern Local s’han adoptat decisions importants, amb actuacions concretes que, sense cap tipus de dubtes, han suposat millores en la qualitat de vida i el benestar del barri i dels seus veïns. El barri està en millors condicions objectives que abans de plantejar-se este tipus d’intervencions.

• Es té un coneixement més profund i documentat sobre la realitat social del barri, com mai abans havia existit. Com a resultat d’això, s’ha desenvolupat una estratègia informativa i de difusió, tant a nivell intern (ciutat i ajuntament) com a nivell extern (altres administracions i fòrums de debat ). La iniciativa municipal del pla integral en l’Alquerieta, en estos moments, gaudix de major credibilitat i ha guanyat posicionament institucional.

• L’actuació integral ha permés que el barri tinga major presència pública, la qual cosa suposa referents importants per a l’organització de la proximitat i quotidianitat de les seues gents, així com per a l’exercici de drets socials i cívics importants (informació, vivenda, participació, educació, salut, entorn urbà més digne, etc.). L’Ajuntament ha guanyat legitimitat enfront de la cronificació de necessitats que no tenien resposta.

• La legitimitat de l’Ajuntament, com a Administració Pública, passa per garantir la continuïtat, consistència i regularitat en el pla. Els problemes del barri no tenen perspectiva de solució a través de les alternatives que oferix l’àmbit de l’economia formal ni el mercat. El barri sobre el qual estem treballant necessita respostes per part de l’Administració, les altres suposades alternatives ni volen ni poden ni valen. El barri de l’Alquerieta forma part de la ciutat i com a tal requerix decisions específiques que només es poden donar des del públic.

• El Pla de l’Alquerieta ha nascut amb vocació generalista i amb el propòsit de demanar l’actuació integral. La veritat és que en estos moments tota la responsabilitat recau sobre els Serveis Socials. La suposada integralitat, no passa perquè els Serveis Socials hagen de cridar a la porta a tots els departaments municipals. En el barri hi ha problemes urbanístics, d’ocupació, educatius, sanitaris, seguretat ciutadana, deficiències participatives, culturals, econòmics, de servicis públics bàsics, etc. Es tracta de problemes que afecten la condició de ciutadans i que han de ser abordats per la globalitat de tots els estaments públics, màximament tractant-se d’assumptes que afecten el concepte de gestió de ciutat. L’activació de recursos i decisions no pot quedar supeditades a l’estigma de “barri marginal”, on, per defecte, només actuen els Serveis Socials. L’Administració, i en particular l’Administració Local, ha de ser pro activa i actuar amb valentia i decisió en situacions d’exclusió social i que són responsabilitat del servici públic que li correspon.

• Com a nucli de tot el pla i de tota la seua dimensió participativa, es considera que el projecte de CPC és el dispositiu local que major suport i col•laboració externa ha rebut per part d’altres administracions i com a compromís per a compartir una estratègia global contra la pobresa. Representa el màxim exponent com a resposta al fenomen de l’exclusió social en el context d’un barri que requerix la seua revitalització urbana i social. Se li assigna un especial simbolisme en la seua capacitat per a donar respostes i solucions on els altres només veuen problemes i negativisme. És el dispositiu millor situat i posicionat localment per a compartir la força sinèrgica de l’estratègia europea 2011-2020 contra la pobresa i l’exclusió social. El procés per a disposar de l’actual centre de participació ciutadana ha sigut en si mateix tot un procés avalat per l’acció participativa, en el sentit que s’ha hagut de parlar, comunicar, escoltar i dialogar amb diversos actors institucionals, de la iniciativa social i dels ciutadans implicats. Este dispositiu municipal i tota la mobilització de recursos que ha suposat només es concep des d’un ampli desplegament de l’estratègia informativa i comunicativa.

• Finalment, assenyalar, que un pla d’estes característiques no és només qüestió de mobilització de recursos econòmics. La complexitat de les necessitats, l’abast dels problemes i l’afecció sobre els ciutadans és tal, que es requerixen altres formats i dinàmiques que fonamenten, argumenten i prioritzen la necessitat d’intervindre. En eixe sentit, cap, per tant, demanar una major coresponsabilitat, cooperació i implicació entre les diverses administracions públiques per a la consecució d’objectius i l’èxit de resultats. En últim terme, tot el que passe en este barri és responsabilitat municipal i incumbix a l’Ajuntament. En bona lògica, es considera de vital importància el lideratge i la funció coordinadora que ha d’assumir un Govern Local per a gestionar un pla d’estes característiques.

Conclusions

– Combina el valor sinèrgic del territorial amb el poblacional, i concreta la seua acció en dispositius concrets en el territori que conferix simbolisme, identitat i imprimixen noves dinàmiques socials. El territori i els seus atributs com a escenari de convivència. Major perspectiva per a treballar la cohesió social com a component essencial de fer ciutat.

– Una nova possibilitat de generar béns relacionals vinculats al territori que generen capacitat auto organitzativa als ciutadans per a participar col•lectivament i per l’interés comú.

– Té perspectiva transversal en l’organització municipal: educació, ocupació, urbanisme i cultura.

– Contempla la perspectiva d’igualtat de gènere i la gestió de la diversitat.

– Posa en valor la gestió de la proximitat com a element estratègic de construcció de ciutadania. La proximitat és una miqueta més que proximitat o simple descentralització, és una especial forma d’acostar-se a les necessitats de la societat actual i d’entendre’s amb els ciutadans.

– EL CPC suposa una nova concepció de l’espai públic des de la perspectiva dels drets i bones pràctiques de ciutadania. No és un espai restrictiu i limitat per l’adscripció competencial, és un espai per a la innovació social que pretén flexibilitzar-se a les exigències i demandes.

– Aproxima les estratègies globals a la vida local.

– Introduïx noves metodologies de coneixement de la realitat social i d’intervenció per a fer-se càrrec de dinàmiques canviants i complexes, davant d’un nou dispositiu al servici de la ciutadania.

– Afavorix la col•laboració entre administracions davant de la responsabilitat de fer-se càrrec de fenòmens complexos.

-Disposem de nous espais públics per a l’intercanvi i el coneixement mutu davant dels reptes que suposa una vida local més diversa i heterogènia.

En definitiva, es continua avançant en plantejaments d’intervenció comunitària amb el propòsit d’incidir en les dinàmiques relacionals dels veïns de barri per a provocar canvis en les condicions vitals focalitzades en el territori i en tots aquells col•lectius que configuren la seua població. Precisament eixos són els seus dos principals actius de capital social: la població i el territori.

 

València, 14 de maig de 2015