El MUMA va acollir, ahir a la vesprada, una conferència respecte del procés de restauració de la imatge de sant Antoni Abat, dut a terme per la restauradora del MUMA, Mónica Ibáñez. L’acte va comptar amb la presència del regidor de Festes, Rafael Fita, el director del MUMA, Agustín Ferrer, el president de la Comissió de Festes de Sant Antoni, Andreu Pau, i la restauradora de la imatge.

Fita ha manifestat: “Esta restauració era molt important perquè amb ella recuperem i posem en valor una part del nostre patrimoni, i més en tractar-se d’una imatge d’una festa de la qual a Alzira es té una gran tradició”.

La imatge de sant Antoni Abat, més coneguda popularment com “sant Antoni del porquet”, ha sigut sotmesa a un exhaustiu procés de restauració en el Museu Municipal d’Alzira. És un dels casos exemplars d’imatge que va sobreviure a la guerra civil espanyola. El seu interés cultural es deu al valor sentimental i històric, degut  a la gran devoció que li professen els alzirenys i alzirenyes, així com a  l’arrelada tradició secular de la celebració de la seua festa. Estos dos aspectes, junts, la fan digna de ser tractada amb gran afecte i respecte. 

El procés de restauració ha revelat que hi ha hagut, com a mínim, set intervencions en la talla: la majoria són repolicromies; altres, repintades puntuals i un parell de reconstruccions volumètriques importants. 

La restauradora del MUMA ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València, així com de l’equip de Radiologia de l’Hospital Universitari de la Ribera. 

Criteris d’intervenció

Els criteris d’intervenció que s’han seguit han sigut:

-Plantejament previ de l’actuació: observació i diagnòstic.

-Coneixement del comportament físic i químic dels materials constitutius i de les causes potencials del deteriorament.

-Màxim respecte per l’original, tant dels valors culturals com dels materials de l’obra, i també de la correcta lectura estètica sense crear falsos històrics, renunciant a qualsevol participació creadora i resguardant el que l’autor va executar i va voler transmetre. 

-Mínima intervenció, sempre assegurant la integritat física de l’obra.

-Estabilització i consolidació d’elements degradats.  

-Reversibilitat dels materials utilitzats durant el procés de restauració. En el cas de la consolidació, la reversibilitat del producte no pot assegurar-se completament, però és necessària la seua utilització per a mantindre la integritat física de l’obra.

-Materials que no impedisquen possibles intervencions posteriors. 

-Reintegracions cromàtiques i volumètriques discernibles, en harmonia visual amb l’original. 

-Màxima durabilitat de la intervenció, utilitzant materials inerts, coneixent el seu envelliment, l’aparença final i la seua correcta aplicació. 

Sant Antoni Abat

La data més antiga de la qual es té constància de la celebració d’esta festa, encara que se sap que se celebrava amb anterioritat de manera intermitent, es remunta al 6 d’abril de 1789. Serà a partir de 1809 quan es festejarà de manera continuada. Possiblement, sobre 1811 es va tallar la imatge, sufragada pels veïns del carrer del Fossar i un home anomenat Salvoret Bort, veí del carrer Hort dels Frares. 

La festa religiosa se celebrava en l’església de Sant Agustí fins a 1933. Després de la guerra civil espanyola es va traslladar a la capella de les monges de la Beneficència, però a causa d’una reforma d’ampliació del col·legi en 1973, va passar a celebrar-se definitivament en la parròquia de Sant Joan Baptista, on seguix actualment.

Les fogueres constituïxen una nova aportació a la festa, formant part de la tradició; de la mateixa manera les dones fadrines i les xiquetes passaven a tocar la campaneta del sant per a trobar nóvio. També s’incorpora el costum de traure els animals en la processó per a obtindre la benedicció de sant Antoni, el seu patró.

En 1936, per por a la seua destrucció durant la contesa bèl·lica, la talla és amagada per Consuelo Sifre. Després de la guerra, a causa de les males condicions en què es trobava oculta, s’ha de reconstruir. És la primera notícia que es té d’una intervenció.