• Demana que es prioritzen «les plantes xicotetes», la instal·lació sobre cobertes i en espais ja degradats • «La transició energètica ha d’anar de la mà de la transició ecològica i ha d’estar basada en el diàleg social»

L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha portat a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, de la qual n’és vicepresident, una iniciativa amb la qual pretén reivindicar més protagonisme dels municipis a l’hora de determinar la implantació de les instal·lacions fotovoltaiques arreu els pobles. Gómez actua en resposta a «l’allau de propostes d’instal·lacions de plantes d’energia renovable, tant fotovoltaiques com eòliques», que arriben als ajuntaments i que, «en molts casos, desborda les capacitats dels nostres municipis per a fer front adequadament a la doble necessitat que tenim: d’una banda, avançar cap a una imprescindible i inajornable transició energètica, i de l’altra, donat que les plantes d’energies fotovoltaiques i eòliques són grans consumidores de sòl (la proporció és de 2 hectàrees per 1 MW), conciliar-ho amb l’ús racional del sòl i evitar l’ocupació innecessària de territori».

Alzira, Catadau, Carcaixent o Guadassuar són alguns dels municipis de la Ribera Alta directament afectats per esta situació que, no obstant això, toca molts altres pobles de la geografia valenciana. I allà on apareix sol generar un gran rebuig social, com és el cas més recent d’Aielo de Malferit.

Gómez considera que l’avanç cap a la transició energètica és imparable i que els municipis han d’impulsar este canvi de paradigma cap a energies verdes, però creu que esta ha de ser compatible amb els criteris de sostenibilitat: «Aconseguir que la transició energètica siga també una transició ecològica, respectuosa amb els valors territorials, paisatgístics, ambientals i socials». Lamenta que el recent Decret llei 14/2020 del Consell, que establix les mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, «ha estés la compatibilitat urbanística, fins i tot, a sòl no urbanitzable protegit, quan els usos no estiguen expressament prohibits, arrabassant-nos als municipis qualsevol marge interpretatiu que permetera modular la implantació d’este ús». Esta situació, indica, propicia que «zones amb alt valor agrícola, proteccions paisatgístiques que aporten valor afegit al turisme o espais molt valorats pels veïns, queden afectats per megaprojectes d’estes energies renovables sense que els ajuntaments puguem fer gran cosa».

D’altra banda, com en el cas de la instal·lació recentment presentada Alzira per part de l’empresa Gandasolar 1, SL, «les plantes majors de 50 MW, competència de l’estat, no faciliten que puguem tindre una visió global del territori per tal de buscar un equilibri territorial en la seua implantació».

A hores d’ara, apunta, «davant la impossibilitat dels municipis de decidir sobre les millors ubicacions, l’única alternativa que sembla que ens queda és la de recórrer a la suspensió de llicències i a la modificació puntual del planejament, amb les dificultats que això comporta, per a poder ordenar la implantació d’estes grans infraestructures. De fet, molts municipis ja han iniciat eixe camí: Aielo de Malferit, Carcaixent, Castalla, Cofrents Fontanars dels Alforins, Godelleta, Ibi, La Vall d’Uixó, L’Olleria, Onil, Turís, Xella, Xiva. Altres municipis han optat per fer una ordenació territorial de les activitats mitjançant plans especials que afecten diversos municipis. Així, ja l’han iniciat Aiora, Jarafuel i Zarra; i Agost i Monfort han signat un acord per iniciar-lo conjuntament davant la sol·licitud d’una planta de 95 MW que afecta els seus termes». També la Conselleria de Política Territorial «s’ha vist abocada a iniciar un catàleg de protecció de paisatges dels vins, per a donar resposta a la necessitat de protegir determinades zones que, amb molt d’esforç, han aconseguit fer rendible el cultiu de la vinya, oferint productes de gran qualitat, mantenint un paisatge agrícola d’alt valor, creant una economia al voltant que atrau turisme i aporta valor afegit».

Gómez lamenta que, amb esta situació, «els promotors trien on posar-se, sovint sense conéixer la realitat territorial del País Valencià ni la realitat dels nostres pobles i, una vegada els promotors han fet la seua elecció, a les administracions municipals i autonòmiques, sovint amb visions contraposades, només ens queda intentar que l’impacte territorial siga el menor».

Així les coses, l’alcalde d’Alzira ha pres la iniciativa d’encetar el debat al si de la FVMP per a canviar la «forma en què s’està desenvolupant la transició energètica al País Valencià. Invertir els papers. Que siguen les administracions, autonòmica i local, qui determinen quins terrenys són més idonis per a acollir estos tipus d’instal·lacions d’energies renovables, amb criteris clars que facen més àgil i amb més seguretat jurídica per a tots els actors, tant promotors com administracions i també per a la ciutadania, la implantació de les plantes».

Gómez creu que s’hauria de determinar de forma prèvia «la idoneïtat dels terrenys, per a articular zones preferents i zones on no siga possible la instal·lació, així com minimitzar l’ocupació innecessària del territori, i prioritzar realment la implantació en terrenys degradats o que ja estan altament antropitzats». Cal, indica, «analitzar a priori la capacitat d’acollida del territori per evitar l’efecte acumulatiu» i preservar «els espais d’alt valor agrícola, paisatgístic o natural». Els alcaldes afectats coincidixen en el fet que s’ha de «prioritzar, establint criteris clars i percentatges mínims, l’autoconsum i les comunitats energètiques», i prioritzar, així mateix, «les plantes més xicotetes, que generen un menor impacte» i les instal·lacions sobre coberta. Veu indispensable el «foment d’una major participació social i dels municipis en els projectes d’instal·lacions de plantes d’energia renovables», i que la implantació de les plantes responga «a les necessitats reals presents i les estimades en un futur del País Valencià». I considera que s’han d’establir «sistemes de compensació per a les zones rurals per la major afecció territorial que suporten». Per últim, demana que es garantisca el «manteniment de l’autonomia municipal i de la participació pública en les decisions que afecten els municipis i els ciutadans».

Amb totes estes mesures, Gómez vol iniciar el debat a la FVMP i traslladar la preocupació dels municipis a la Generalitat Valenciana: «Esta situació només es pot reconduir des del consens amb el territori», per la qual cosa insta «a la conselleria amb competències en matèria d’ordenació territorial a l’elaboració d’un instrument que analitze i ordene la implantació de les instal·lacions de generació d’energies renovables i que, una vegada aprovat, faça possible una implantació més àgil, amb major seguretat jurídica i amb consens social», una decisió que considera urgent.