Ruta dels Monestirs

La millor manera de conèixer i respectar les nostres comarques és endinsar-nos a peu per qualsevol dels antics camins que les travessen. Molts quilòmetres de sendes, vies pecuàries, camins reials, camins de ferradura, sendes de muntanya, oberts per les persones que les van habitar, i que durant segles van complir la funció de connectar els monestirs i els pobles de la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida. Per ells han passat hòmens i dones per a anar a les seues cases, pastors i bestiars, agricultors, captaires, soldats, pelegrins… Passada la seua funció de nexe i unió amb la creació de noves i modernes comunicacions viàries, ara poden ser novament recorreguts. Vista la demanda social creixent, els antics camins poden afavorir el contacte de l’home amb la naturalesa i l’ordenació de l’entorn mediambiental. Qualsevol amant de la naturalesa podrà disfrutar de tota la màgia, la tranquil·litat i la història que desprenen estes terres.

– VIDEO DE LA RUTA DELS MONESTIRS.

– PROGRAMA RUTA DELS MONESTIRS 2012 – 2013. 

Què és la Ruta dels Monestirs?

És una ruta turística que unix estos cinc monestirs valencians:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir)
  • Convent del Corpus Christi (Llutxent)
  • Monestir de la Valldigna (Simat de la Valldigna)
  • Convent d’Aigües Vives (la Barraca d’Aigües Vives)
  • Monestir de la Murta (Alzira)

Com puc fer la ruta?

En este moment:

1. Hi ha un traçat per a realitzar-la a peu (senderisme)

2. I un traçat diferent per a realitzar-la amb vehicles

3. BTT

4. Eqüestre

El traçat d’estes rutes és diferent i no recorre les mateixes poblacions; però els traçats sí que passen pels cinc monestirs.

És el mateix la GR-236 i la Ruta dels Monestirs?

El GR-236 és el codi internacional del traçat de la Ruta dels Monestirs. Es tracta d’una Senda de Gran Recorregut (GR) homologada per la Federació Valenciana de Muntanyisme.

On comença i acaba la GR-236?

Comença en l’estació de tren de Gandia i finalitza en la d’Alzira, i passa pels següents monestirs i en este orde:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir)
  • Convent del Corpus Christi (Llutxent)
  • Monestir de la Valldigna (Simat de la Valldigna)
  • Convent d’Aigües Vives (la Barraca d’Aigües Vives)
  • Monestir de la Murta (Alzira)

Com identifiquem la GR-236?


Tota la senda està perfectament senyalitzada des de l’estació de RENFE de Gandia fins a l’estació d’Alzira. Només cal seguir els senyals. Hi ha pals indicatius en les bifurcacions problemàtiques amb senyals d’ubicació (indiquen on et trobes) i de direcció (indiquen el temps i la distància fins al següent poble o monestir). Són blanques i roges i totes porten el codi de la senda (GR-236). A més cada 40 o 50 metres hi ha marques de pintura en el sòl (dos línies paral·leles; blanca la de dalt i roja la de baix). Quan la senda travessa un nucli urbà desapareixen les marques de pintura i apareixen plaques metàl·liques de 10 x 10cm col·locades també en el sòl, amb el logotip de la Ruta i una fletxa que indica la direcció a seguir.

Quants dies necessitem per a realitzar a peu la Ruta dels Monestirs?

Depèn del que vulgues caminar cada dia. Hi ha un itinerari principal (tres o quatre dies) i una variant que atalla la senda (dos o tres dies), però amb esta última opció deixes fora un monestir (el del Corpus Christi a Llutxent).

Itinerari principal de Gandia a Alzira:

– Longitud: 78 Km aproximadament

– Temps: 3 o 4 dies

         – Inici: RENFE Gandia

         – Final: RENFE Alzira

Itinerari per la variant de Gandia a Alzira:

Longitud: 55 Km aproximadament

Temps: 2 o 3 dies

Inici: RENFE Gandia

Final: RENFE Alzira

            Proposta d’etapes de l’itinerari principal de la GR-236:

Etapa 1: RENFE Gandia-Almiserà (20,3 km / 5h)

Etapa 2: Almiserà-Pinet (19 km / 6h 45′)

Etapa 3: Pinet-la Barraca d’Aigües Vives (23 km / 6h 45′)

Etapa 4: la Barraca d’Aigües Vives-RENFE Alzira 16 km / 5h 45′

Què és el Pas del Pobre?

El Pas del Pobreés el  tram final de la Ruta dels Monestirs, i  un dels més emblemàtics de tot el recorregut. Ací el senderista disfrutarà d’espectaculars panoràmiques de les valls d’Aigües Vives, la Casella i la Murta, abans d’arribar al final de la ruta: Alzira i el Monestir de la Murta.  El motiu de la seua existència va ser la proximitat de tres cenobis: el Monestir de la Valldigna, el Convent d’Aigües Vives i el Monestir de la Murta. Durant l’edat mitjana l’home concebia l’estada en la terra com un pelegrinatge a l’eternitat, de manera que la costum de visitar llocs sagrats era freqüent. Els monestirs eren també bons llocs per a dinar o pernoctar, i els transeünts procuraven l’atenció de les seues hostatgeries, ben regentades pels monjos. Així, al llarg de l’any acudien per esta senda multitud de pobres que demanaven la caritat i la cura dels beneïts frares; d’ací el nom de “el Pas del Pobre”. Esta senda històrica ha sigut recuperada, i s’ha revalorat així la importància natural i cultural de la Ruta dels Monestirs.

Puc arribar amb transport públic?

La GR-236 està molt ben comunicada amb el transport públic. Comença en la mateixa estació de RENFE de Gandia i acaba en l’estació de RENFE d’Alzira. Ambdós estacions de tren disposen diàriament de connexions cada hora amb València.

Hi ha alguna credencial que certifique la realització de la senda?

LA CREDENCIAL

Hi ha un model oficial de credencial per al senderista que realitza la Ruta dels Monestirs. Consta d’un full imprès per ambdós cares i doblegat en format tríptic.  En un costat apareix el pla de la Ruta dels Monestirs (GR-236) amb totes els etapes recomanades. Per l’altre costat apareix un espai per a col·locar les dades personals del senderista, la data d’inici de la Ruta des de Gandia, i un espai per a l’encuny d’eixida. Existixen també diversos requadres per a estampar els encunys durant la Ruta.

CONSIDERACIONS NECESSÀRIES

La credencial és només per a senderistes. La credencial no genera drets al caminant i té com a finalitat sol·licitar en la ciutat d’Alzira el certificat d’haver recorregut la Ruta dels Monestirs.

Es concedix només als que realitzen l’itinerari principal sencer de la Ruta dels Monestirs (GR-236), des de Gandia fins a Alzira, passant per totes les poblacions.

Per a obtindre el certificat, la Ruta pot realitzar-se en dies distanciats en el temps, l’únic requisit és recórrer-la completa.

On s’obté?

En la Tourist Info de Gandia. 

On se segella?

  • A Gandia en la Tourist Info i el Palau Ducal.
  • A Alzira en la Tourist Info i en la Policia local (al costat de l’Ajuntament).
  • En la resta de poblacions, en tots els establiments que tinguen el distintiu de la Ruta (establiment  col·laborador).
  • La credencial s’entregarà en la Policia local d’Alzira. Una vegada comprovats els encunys i el recorregut    realitzat, s’envia per correu la credencial junt amb el certificat d’haver completat la Ruta.
  • La persona portadora d’esta credencial accepta estes condicions.

Hi ha oficines de turisme en la Ruta?

Sí. Hi ha quatre oficines de turisme en la Ruta i el traçat a peu passa molt prop de totes elles.

Tourist Info de Gandia: 96 287 77 88

Tourist Info de Gandia-Platja: 96 284 24 07      

Tourist Info de Rótova: 96 283 53 16

Tourist Info de Llutxent: 96 229 43 86      

Tourist Info de Simat de la Valldigna: 96 281 09 20

Tourist Info d’Alzira: 96 241 95 51

Tourist Info d’Alzira-Plaça: 96 111 67 76      

Tourist Info de Tavernes de la Valldigna:96 288 52 64      

Tourist Info de Xeraco: 96 288 82 61      

VISITES GUIADES: AULA D’ESPLAI. Tel. 96 240 26 90      

CREACIÓ, ADEQUACIÓ Y PROMOCIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS: Qf TURISME www.qfturisme.com 

HORARIS DE VISITA ALS MONESTIRS

 MONESTIR DE SANT JERONI DE COTALBA:

Hivern: (Del 16 de setembre al 15 de juny)

Dijous i dissabtes:

  • Particulars,  (no cal reservar). 11:30h. Visita guiada única.
  • Grups, tots els dies de la setmana. Concertació prèvia. 

Estiu: (Del 16 de juny al 15 de setembre)

Dijous i dissabtes:

  • Particulars, (no cal reservar). 11:30h. i 18h. 2 visites guiades úniques.
  • Grups, tots els dies de la setmana concertació prèvia. 

Dies Festius:

Febrer: (Sant Macià, Rótova): Dissabte 25, a les 11:30h i 17h. Diumenge 26, a les 11:30h.

Pasqua: Dijous 5, a les 11:30h. Dissabte 7 i Domingo 8, a les 11:30h i 17h. Dilluns 9, a les 11:30h.

Sant Vicent: Dissabte 14 i Domingo 15, a les 11:30h i a les 17h. Dilluns 16, a les 11:30h.

Informació i reserves de dilluns a dissabte

  • Ajuntament d’Alfauir;

    Tel. 96 283 54 38 (Dilluns a divendres de 8 a 15h).

  • Oficina de recepció del monestir: 

        Tel. 628 578 600 / 619524093 (Dilluns a Dissabtes d’11 a 19h.) 

        Tel. 96 283 53 16 (Dijous i Dissabtes de 11h a 13:30h).

Preu de les visites guiades:

Individuals adults 4€. Menors de 18 anys 3€.

Grups: Adults 3,5€. Menors de 18 anys 2,5€.

*Les visites sempre són guiades, cal ser puntuals als horaris d’entrada.

MONESTIR DE LA VALLDIGNA:

Hivern: (Juny a Setembre)

De dilluns a diumenge de 9 a 15 h i de 16 a 18 h

Estiu: (Octubre a Maig)

De dilluns a diumenge de 9 a 14 h i de 17 a 20 h

Més informació i reserva de visites guiades:

Tourist Info Simat de la Valldigna: 96 281 09 20  

Monestir de Santa Maria de la Valldigna: 96 281 16 36    

CONVENT DEL CORPUS CHRISTI:

De dimarts a diumenge de 10:00h a 13:00h.  Dilluns Tancat

Concertar visites en:

Ajuntament de Llutxent: 96  229 40 01

Tourist Info Llutxent: 96 229 43 86  

CONVENT d’AIGÜES VIVES:

L’interior no es pot visitar per lliure. És privat. 

MONESTIR DE LA MURTA:

De Novembre a Febrer: de 8:00h a 18:00h.

Març i Octubre: de 8:00 a 19:00h.

D’Abril a Setembre: de 8:00 a 20:00h. 

– Tancat els dies de fort vent o alerta 3

– Grups superiors a 15 persones han de notificar la visita a l’oficina de medi ambient de l’Ajuntament d’Alzira: 962459269

 Tourist Info Alzira: 962419551

MONESTIR DE SANT JERONI DE COTALBA (ALFAUIR)

El Monestir de Sant Jeroni de Cotalba té el seu origen en les “coves santes” que habitaren uns ermitans al cap de Sant Antoni (entre Xàbia i Dénia) i que en 1374 constituïren un monestir. Captius els monjos pels pirates berberescos, foren rescatats per Alfons el Vell, duc de Gandia, que davant el temor de noves incursions els dugué a Cotalba on fundà el monestir en 1388. La construcció es va alçar en el llogaret de Cotalba, on existia un poblat morisc, i la seua realització es va allargar durant els segles XIV, XV i XVII, per la qual cosa barreja diversos estils: gòtic, renaixentista i mudèjar. En els segles XVII i XVIII es realitzen les  últimes transformacions que li donen la seua configuració actual. 

La comunitat de jerònims que l’habitava arribà a ser una de les més riques i famoses del Regne de València. Posseïa joies, quadres artístics i altres objectes de gran valor. El monestir, en els seus quasi 700 anys d’història, ha tingut monjos tan il·lustres com l’escriptor Gaspar Escolano, el pintor Fra Nicolau Borràs o el Pare Francisco del Castillo, autor de la crònica general del monestir. A més a més, el monestir va servir d’hospedatge a reis com Felip II i Felip III, i a personatges com sant Vicent Ferrer. El monestir va tenir vida monàstica fins a l’any 1835, en què fou desamortitzat per Mendizabal i adquirit per la família Trénor, els quals van condicionar i recuperar considerablement l’immoble. 

CONVENT DEL CORPUS CHRISTI (LLUTXENT)

El Convent del Corpus Christi fou construït en el segle XV al lloc on es va realitzar el miracle dels Sagrats Corporals. El conjunt d’edificis que formen l’actual Monestir pertanyen a diferents èpoques i estils arquitectònics tal i com es pot observar. Les primeres datacions es corresponen a la edificació d’una ermita, de la qual es conserva la espadanya romànica, de las primeres dècades del segle XIV, quan Maria de Vidaura, primera senyora de la Baronia de Llutxent, manà construir-la al mateix lloc on la tradició popular situa l’aparició d’una gran creu, fet relacionat amb el miracle dels Corporals del segle anterior. Esta ermita, dedicada al Santíssim Sagrament i a la Mare de Déu, i els terrenys circumdants foren donats per Olf de Pròxita el 1422 a l’Orde de sant Domènec per a la fundació d’un monestir. A la segona meitat del segle XV el monestir fou ascendit a la categoria de priorat i s’amplià. El 1474 rebé el privilegi papal de constituir-se en Universitat i Estudi General de l’Orde amb capacitat per a graduar religiosos en Art i Teologia. A esta etapa es corresponen l’església, la capella de la Santa Faç i les primeres construccions de la nau del refectori.

Al llarg dels dos segles posteriors, el monestir arriba a la seua esplendor i es dedicà a seminari dels frares missioners a Amèrica.  Al final del segle XVIII, durant la Guerra de Successió, un incendi destruïx quasi tot el conjunt. La consegüent reedificació i reconstrucció del XVIII li conferiren l’aspecte que es pot vore ara. A esta etapa pertanyen la capella de la Comunió, la renovació de la Santa Faç i el claustre. A principis del XIX els francesos desallotjaren i saquejaren el monestir i fins el 1814 no hi pogueren tornar els dominics. Finalment, amb la Desamortització de Mendizábal, el 1836, el monestir passà a mans particulars i es va transformar en masia. Després d’un llarg període d’abandonament, començà una etapa de recuperació primer per part de la Diputació i després de l’Ajuntament i altres organismes, que pretenen convertir-lo en un centre cultural.

Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna va ser fundat pel rei Jaume II el Just el 15 de març de 1298. Segons la tradició, en passar per esta vall el rei s’impressionà per la seua bellesa i li va dir al seu capellà, fra Bononat de Vila-seca: “Vall digna per a un monestir de la vostra religió”, a la qual cosa el clergue respongué: “Senyor, vall digna”. I així fou com Jaume II va concedir les terres a l’abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que, des d’aleshores, s’anomenaria Valldigna.

El Monestir va començar a construir-se al segle XIV, i conforma l’estructura completa del conjunt al voltant del claustre, d’acord als cànons del gòtic cistercenc, amb dues renovacions després de les destruccions dels terratrèmols de 1396 i de 1644, amb substitucions completes, noves dependències i enriquiment barroc propi dels segles XVII i XVIII.

L’any 1835, amb la desamortització, el Monestir és abandonat pels monjos i venut a particulars. El cenobi es va convertir en una explotació agropecuària i començà la seua destrucció, amb l’enderrocament de la majoria d’edificacions i la venda dels carreus dels arcs i les lloses com a material de construcció. L’exemple més conegut és la venda dels arcs gòtics del claustre alt del Palau de l’Abat com a element decoratiu de la mansió del Canto del Pico, a Torrelodones (Madrid). L’any 2007 és restituït a este monestir i reubicat al seu lloc original. Després d’un llarg període d’abandó, les reivindicacions de la societat valldignenca aconseguiren que, l’any 1991, la Generalitat Valenciana adquirira el Monestir i començara les actuacions arquitectòniques i arqueològiques per a la seua recuperació. En l’actualitat, l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia diu: “El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica…»

CONVENT DE SANTA MARIA D’AIGÜES VIVES (LA BARRACA D’AIGÜES VIVES)

Situat a la vall d’este nom, s’alça el Monestir d’Aigües Vives, on es custodià la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives fins la desamortització en què fou traslladada a Carcaixent i declarada patrona el 1857.

Els primers indicis daten una construcció al segle V, feta per sant Donat quan va fugir d’Àfrica, i assolada posteriorment pel moro Mussa el 826. Alguns religiosos es quedaren pels voltants fins a constituir una primera comunitat eremita a la zona i, l’any 1243, obtingueren del rei Jaume I les terres per a reedificar el convent. Per fi, el 1329 amb el llegat de Gonçal Garcia de la Massa i el seu fill es planteja l’alçament de l’edifici.

La configuració actual del convent data dels segles XVI i XVII. El claustre fou ampliat el 1597 i el 1695 es traçava la nova església, sagristia, retaule major i torre campanar. Durant la Guerra de Successió (1707-1714), el monestir fou saquejat i després es remodelà el claustre.

Fins al final del s. XVIII  es dugué a terme l’explotació del territori amb  la cria de bestiar i el conreu de les moreres. Per a l’obtenció de la seda els frares reservaren la quarta part de l’edifici del convent. A partir del 1701, tingueren lloc diverses temptatives per a establir colons al territori, cosa que no s’aconseguí fins a la construcció de les primeres cases a Santa Maria d’Aigües Vives, amb carta de població del 1796. Actualment manté el nom:  Barraca d’Aigües Vives.

La ruïna del monestir s’inicia en 1811 amb el saqueig de les tropes franceses i les tres desamortitzacions que patí el convent agustí. Finalment els béns passaren a la caixa d’amortització del deute. Foren subhastades les finques de l’extingit convent, este fou destinat a vivenda rural, granja i terra de conreu. L’última remodelació com a hostal residència és de 1977. 

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA MURTA (ALZIRA)

El Monestir de la Murta es troba a la vall del mateix nom, Paratge Natural Municipal protegit de gran bellesa, a uns 7 km de la ciutat d’Alzira, en el cor de la Serra del Cavall i la Murta. La tradició conta que ja en el s. VI habitava en este lloc una colònia d’anacoretes repartits en ermites. Ja en època cristiana, amb llicència de Pere el Cerimoniós, l’alzireny Arnau Serra, propietari d’estes terres, les va donar l’any 1357 per al reagrupament dels ermitans en una comunitat religiosa. Mitjançant butlla de Gregori XI, el 1376, se’ls va autoritzar a fundar un monestir d’esta ordre a la Murta, sota la protecció del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, i així es van tornar a mamprendre les obres l’11 de febrer de 1401.

La construcció del convent segueix l’organització dels monestirs, dóna prioritat a l’església i situa la resta de les dependències al voltant d’un claustre central. De l’obra primitiva tot just queda ben poc, ja que les reformes i ampliacions van ser contínues, sobretot durant la seua època de major esplendor, gràcies a la protecció de la família Vich, en els segles XV i XVI, època en què es va alçar la portalada renaixentista de la nova església. Del mateix temps és la imponent Torre dels Coloms, construcció fortificada, epicentre actual de l’antic monestir Jeroni.     

Més tard, durant els segles XVII i XVIII, es va ampliar i millorar tot el conjunt del cenobi. El monestir va atresorar al llarg de la seua història un important patrimoni, i es va convertir en un destacat centre espiritual i cultural. Queda constància de la seua importància com a centre religiós i cultural per les nombroses visites de cardenals, bisbes i reis. Després de la desamortització de Mendizábal al s. XIX, el monestir va ser abandonat i va passar a mans privades, i s’inicià així un ràpid procés de ruïna, agreujat pel continuat espoli i l’acció dels elements naturals. En 1989, l’Ajuntament d’Alzira va adquirir el paratge, el 1995 s’inicià la recuperació de l’històric monestir  i el seu entorn i l’any 2002 es declarà Bé d’Interés Cultural. 

ALLOTJAMENT

Tipo de alojamientoNombreDireccióTeléfonoMuncipio
HOSTALBUENAVISTACarretera Albaida96 286 99 39  Real de Gandia
HOSTALFINCA LOS PINOSCamí de Borró s/n. 96 283 53 67  Ròtova
CSA RURALEL PALAUPlaça Esglesia.639 621 019  Almiserà
ALBERGUESIERRA DE ADOR SL               Ptda Cabezón s/n.96 280 83 00  Ador
CASA RURALEL BALCÓN DE LA SAFOR               C/ Subida a la ermita 16.       695 49 39 69  Ador
HOTEL RURALLA FALCONERA.Camí Pinet 32         96 286 83 15  Marxuquera-Gandia
CASETAS DE MADERAEL MÁS DE XETÀ               636 95 50 66  Llutxent
CAMPINGLA SAFOR             Pda Falaguera       664 229 760/ 96 280 75 71  Barx
CASA RURALEL SOMNI               C/ Del Pinar 9605 473 225  La Drova-Barx
CASA RURALCASONA DE FERRANDOAvd Luís Pericot, 6196 280 73 43  La Drova-Barx
CASA RURALEL MONDÚVERAv. Elias Frasquet, 196 280 07 75 / 656 473 636  La Drova-Barx
CASA RURALCASA MANOLOC/ Esparterola, 11687 531 952  La Drova-Barx
HABITACIONESEL ROMERAL         C/ del Pla, 8            96 280 72 92   La Drova-Barx
CASA RURALTIO TONICOC/ Jaume I,66.C/ Mayor 459628119 92  Simat de la Valldigna
CASA RURALCAL FERRER         Av. Font Menor, 48               617 67 45 33  Simat de la Valldigna
ZONA DE ACAMPADAMUNTANYETA DEL DEPÒSITMuntanyeta del Depòsit         96 281 04 16  Benifairó de la Valldigna
CASA RURALLA REDONA          Ptda de la Redona962824251  Benifairó de la Valldigna
HOTELSAN FERNANDO   Carretera Alzira-Carcaixent, 2               96 246 76 76  Carcaixent
HOTELRECONQUISTAC/ Sueca, 14962403061Alzira
HOTELAVENIDAAv. Santos Patronos, 36962411108Alzira
HOTELLA MASÍAAv. dels Esports, s/n962404509Alzira
HOTELLA LLUNAC/ Dret d’Associació, s/n96 2448010Alzira
HOSTALSANT JOANC/ Sant Joan, 20962417344Alzira
PENSIÓNFONDA EL MERCATC/ Faustino Blasco, 32962410127Alzira
HOTEL****BAYRENPg. Marítim Neptú,6296 284 03 00Gandia
HOTEL****BAYREN PARCC/ Mallorca,1996 284 07 00Gandia
HOTEL****OASIS GANDIA PALACEC/ Rioja , 41-4396 284 82 00Gandia
HOTEL****PRINCIPALC/ Clot de la Mota , 36-3896 284 65 66Gandia
HOTEL****TANO RESORTPda. Redona , s/n96 284 53 93Gandia
HOTEL R.***ALBATROSC/ Clot de la Mota , 1196 284 56 00Gandia
HOTEL***BIARRITZC/ Alcoi , 1596 284 33 02Gandia
HOTEL***BORGIAAvda. República Argentina,596 287 81 09Gandia
HOTEL***CIBELES PLAYAC/ Clot de la Mota, 996 284 80 83Gandia
HOTEL***DON PABLOC/ Devesa, 2096 284 50 06Gandia
HOTEL***GANDIA PLAYAC/ Devesa, 1796 284 13 00Gandia
HOTEL***GIJON GANDIA PLAYAC/ Navegant, 596 284 88 88Gandia
HOTEL***LOS ROBLESC/ Formentera, 3396 284 21 00Gandia
HOTEL***PORTOC/ Foies, 596 284 17 23Gandia
HOTEL***RIVIERAPg. Marítim Neptú,2996 284 50 42Gandia
HOTEL***SAFARIC/ Legazpi , 396 284 04 00Gandia
HOTEL***SAN LUISPg. Marítim Neptú,696 284 08 00Gandia
HOTEL***TRES ANCLASC/ Valldigna,11902 02 11 23Gandia
HOTEL***VILLA LUZC/ Castella la Nova,2296 284 15 00Gandia
HOTEL R.**CLIBOMARC/ Alcoi, 2496 284 02 37Gandia
HOTEL R.**LA ALBERCAC/ Cullera,896 284 51 63Gandia
HOTEL R.*LOS NARANJOSAvda. del Grao,5796 287 31 43Gandia
HOTEL*MAVIC/ Legazpi, 1896 284 00 20Gandia
HOTEL*MENGUALPl. Mediterrània ,496 284 21 02Gandia
HS. R.**DUQUE CARLOSC/ Duc Carles de Borja ,3496 287 28 44Gandia
HS.R.*FIN DE SEMANAC/ Mare Nostrum , 3596 284 00 97Gandia
PENSIONEL NIDOC/ Alcoi, 2296 284 46 40Gandia