Esta mateixa setmana s’ha celebrat a València la Jornada Municipalista “La Querella Argentina contra els crims del franquisme”, a la qual acudiren representants de diferents poblacions, familiars de desapareguts i representants de la Diputació, ja que és esta la que fa la convocatòria ja que aprova una moció que insta les autoritats competents a la col·laboració en la tramitació i procés judicial, 4591-10, del jutjat número 1 de Buenos Aires, de la República Argentina, conegut com a “Querella Argentina”, a la qual va estar present Isabel Aguilar, vicealcaldessa i regidora de Patrimoni, junt amb Agustí Ferrer, arqueòleg Municipal i director del Muma.

 

A la taula de debat assistiren Rosa Pérez Garijo, diputada delegada de Memòria Històrica en la Diputació de València, Joaquim Bosch, jutge-magistrat i portaveu territorial de l’Associació Jueces para la Democràcia, Jacinto Lara, president de l’Associació Pro Derechos Humanos de España i advocat de la CEAQUA (Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina), Alberto Aznar, advocat i membre d’Amnistia Internacional, i Llum Quiñonero, membre de la Plataforma Valenciana de Suport a la Querella Argentina.

 

La intenció d’estes Jornades Municipalistes es provocar el suport del més gran nombre de poblacions, per aconseguir ser més forts en el moment de donar un pas endavant cap al reconeixement contra els crims del franquisme, ja que són molt anys els que, de forma individual, els afectats no han aconseguit ni ajuda, ni informació que els alleugerisca la desaparició dels seus familiars. Inclús grans advocats i jutges s’han trobat amb les mans nugades per obtindre resultats en les seues investigacions. És el cas de Baltasar Garzón, que a l’any 2018 inicià un procés judicial que no va prosperar, per considerar que els delictes havien prescrit en compliment de la Llei d’Amnistia, la qual cosa va ser un enfrontament directe amb la llibertat judicial del magistrat. Es tancà la via penal i es destituí a Garzón (no per esta causa).

 

No obstant, com bé deien els ponents de la jornada, el delictes contra la humanitat no prescriuen, com una altra classe de delictes com els crims (afusellats després de la guerra, tancats en camps de treball, desapareguts, inclosos xiquets i xiquetes, es calcula que a Espanya desaparegueren 114.000 persones….) que no poden quedar impunes.

 

Com que a Espanya no hi ha via judicial per a defensar les víctimes del franquisme, es presenta la Querella Argentina, primer amb dos imputats, als quals després se n’afegixen 17 més.

 

Segons declara Aguilar, “és clar que este és un tema delicat i que Alzira lluita, des de fa temps, contra la injustícia de l’oblit de grans crims com els del franquisme, i estem treballant defensat la llei de Memòria Històrica. Per tant, haurem de parlar sobre el suport de la ciutat a la ‘Querella Argentina’, ja que si des d’Espanya no ens deixen maniobrar, tal vegada siga una bona opció”  

 

Alzira, 7 d’abril de 2017