Amb esta es va posar fi als actes programats al voltant del Dia Internacional dels Museus
La sala d’actes del MUMA va acollir, ahir a la vesprada, la presentació de la restauració de les maces de plata del segle XVII, a càrrec de la restauradora de metalls i orfebreria, Llanos Flores Madrona i Carmen Pérez, directora de l’IVAC+R de CulturaArts-Generalitat.
Les peces a restaurar han sigut dos maces cerimonials de 80 cm d’altura, en plata i plata daurada al mercuri. Estes maces s’havien enfosquit per la sulfuració de la plata i tenien abonyegaments per colps com a conseqüència de l’ús i la manipulació, així com abrasions per fregades amb altres objectes.
La neteja s’ha realitzat en dos fases: una primera fase de neteja en sec per a eliminar la brutícia superficial acumulada i la pols i, una altra fisicoquímica, per mitjà de dissolvents, per a eliminar la brutícia i antics vernissos oxidats. Després de la neteja, es van eliminar les deformacions mecànicament i es va procedir a la soldadura en fred de les ruptures i al reforç de l’acabat superior d’una de les maces, que estava trencat. També es va aplicar una capa de protecció final per a evitar la sulfuració de la plata. A més, es va realitzar un estudi per a adequar els sistemes d’ancoratges i renovar els claus que necessitaven ser substituïts pel seu mal estat, per a refermar les maces.
Les maces eren el símbol d’autoritat i de dignitat que utilitzaven les ciutats i les viles en els actes públics. Existixen nombroses referències històriques sobre elles i els macers en la documentació municipal del segle XVIII, una informació que feia pensar que eixa era la seua data de fabricació, ja que no constava en cap registre quan van ser realitzades. Ha sigut durant la seua estada en l’Institut, després de l’estudi i procés de restauració per part dels tècnics, quan s’ha sabut que les maces, per la seua tipologia i en comparar les seues característiques amb altres de més antigues, són del segle XVII.
A hores d’ara, les maces són un element fonamental i representatiu dels actes més importants de la ciutat, ja que s’utilitzen per a precedir les autoritats locals, tant en les principals celebracions religioses com en les processons de Divendres Sant i dels Sants Patrons d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch i Sant Bernat; també s’utilitzen en actes civils, en la constitució de la nova corporació municipal, l’acte de proclamació de les Falleres Majors d’Alzira i el que commemora la conquista d’Alzira per Jaume I.
Esta peça d’orfebreria única, tant pel seu valor patrimonial com sentimental per a Alzira, incrementa la llista d’actuacions de recuperació d’obres d’art que es va iniciar al desembre de 2012, gràcies al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Alzira i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració.