Des del 4 fins al 9 d’abril es podrà visitar en el MUMA l’exposició itinerant que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat a Isabel de Villena (1430-1490), per a recuperar la memòria de la primera escriptora en valencià.

 

L’exposició situa el focus en la importància de la dona a través de la literatura religiosa, i de la seua obra Vita Christi (1497), i reivindica el paper femení en l’edat mitjana. L’obra de sor Isabel de Villena recobra importància i posa en valor la seua personalitat i influència en l’època. 

 

Des del segle XV, la influència de Vita Christi ha estat notable en la literatura religiosa, però també se la considera com una de les obres medievals més representatives de la seua època. De les nombroses edicions posteriors es podrien destacar moltes, però potser la més important va ser la publicada a Barcelona el 1527. La més recent va veure la llum a Edicions 62 el 1995.

 

El professor i acadèmic Albert Hauf, coordinador de la mostra, ressaltava el valor documental i literari de l’exposició sobre Ia religiosa i la connexió amb altres autors coetanis, gràcies als fons conservats per la biblioteca de la Universitat de València, considerats com a únics i autèntics tresors de la literatura del Segle d’Or valencià.

 

La mostra vol reivindicar la figura d’Isabel de Villena, escriptora i religiosa de l’orde de les Clarisses. Era filla d’Enric de Villena, poeta i prosista de la noblesa, autor de Arte de trovar (1433). Va ser batejada com a Elionor i es va criar en la cort de Maria de Castella. Va professar els hàbits en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València l’any 1445. Setze anys després, seria nomenada abadessa, càrrec que no deixaria fins a la seua mort. 

 

Per primera vegada, la institució normativa (AVL) ha elegit una dona per a recuperar i distingir la seua obra literària clàssica. 

 

Alzira, 30 de març de 2017