Alzira és la capital de la Ribera Alta del Xúquer. La ciutat està situada a 36 quilòmetres al sud de València i a 25 de la costa. Alzira disfruta d’un clima mediterrani amb suaus temperatures, tant a l’hivern com a l’estiu, la qual cosa permet oferir unes condicions òptimes per a residents i visitants. La seua població actual (segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística referents a l’any 2022) és de 45.451 habitants.
El terme municipal té una superfície de 111’4 quilòmetres quadrats. Presenta marcats contrastos que van des dels 14 metres sobre el nivell del mar de l’ampli pla d’inundació del Xúquer, la fèrtil horta del qual està poblada d’extensos tarongerars, fins a les pronunciades serres del Cavall Bernat i les Agulles, on els fruiters enfilen per les seues faldes junt amb les pinedes i hi despunten les agudes crestes muntanyoses, que tenen el seu punt més alt en el Pic de la Ratlla, amb 625 metres d’altitud.
Vicente Blasco Ibáñez es va inspirar a Alzira per a escriure la seua novel·la Entre Naranjos.
Rodejada per frondosos boscos de tarongers, regats per innumerables séquies que prenen les seues aigües de la Séquia Reial del Xúquer i emmarcada per una fascinant serra, esta localitat permet disfrutar d’una agradable trobada entre la història i la naturalesa.
Geografía
Situada majoritàriament en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km2 i un altre de 28,22 km2, anomenat la Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, que formen un enclavament.
La superfície del terme és molt irregular, i és completament plana en els marges del riu Xúquer. Cap al sud-est s’estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen la vall de la Murta, la de la Casella i la d’Aigües Vives, mentre que el sector de la Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.
El terme d’Alzira està travessat pel riu Xúquer, al qual afluïxen el riu dels Ulls o Verd pel seu marge esquerre, i el barranc de Barxeta pel dret. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per barcos de xicotet tonatge, navegació que es va mantindre fins al segle XVI.
El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l’estiuatge estival a les abundants pluges tardorenques de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions.
Des de València s’accedix a esta ciutat a través de l’A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de Rodalies C-2 de València (RENFE).
Barris i pedanies
En el terme municipal d’Alzira es troben també els següents nuclis de població:
La Barraca d’Aigües Vives.
- La Garrofera.
- El Pla de Corbera.
- El Respirall.
- Sant Bernat.
- Vilella.
Localitats limítrofes
El terme municipal d’Alzira limita amb les localitats següents: Alberic, Algemesí, Antella, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Corbera, Favareta, Guadassuar, Llaurí, Massalavés, Polinyà de Xúquer, Simat de la Valldigna, Sumacàrcer, Tavernes de la Valldigna i Tous, totes a la província de València.
Història
A pesar de la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha -del Paleolític, les cases de Xixerà i la Cova d’Alfons; del Neolític, la Cova de les Aranyes i la Cova dels Gats; de l’Edat de Bronze, la muntanya Assolada i les cases de Moncada; de l’època romana, el sequer de Sant Bernat i la necròpolis del camí d’Albalat- els orígens no estan clars. Els historiadors i els estudiosos han manifestat les seues opinions de manera dispar.
Per a alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica; altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i, finalment estan els qui, de la mateixa manera, assenyalen eixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.
Va ser fundada pels àrabs amb el nom de ”Al-Yazirat Suquar” (en valencià, ”l’Illa del Xúquer”).
Durant el domini musulmà, Alzira va ser una població molt important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l’intent d’unificació almohade va passar a declarar-se partidària d’estos. La vila, baluard completament murallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d’Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l’existència a Alzira d’un gran pont de tres arcs, obra antiga i d’excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D’entre els alzirenys de l’època destaquen els escriptors Ben Hafaja, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus; els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker; l’historiador Algapheker Abu Abdalla i el matemàtic Ben Riguen, entre altres.
El 30 de desembre del 1242 Jaume I conquista la vila, a la qual va concedir infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de Mer i Mixt Imperiamb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles, així com el títol de Coronada i Fidelíssima Vila Reial.
Durant esta època va tindre vot en les Corts del Regne de València. El monarca aragonés renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira, on, segons la tradició, morirà en 1276. Alfons I, en 1286, li va concedir la facultat de celebrar fires. La vila va prendre part activa en la guerra de la Unió, va participar en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el Compromís de Casp. Els segles XVI i XVII van suposar un recessió en l’orde polític i econòmic. Se segreguen de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i patix els efectes de l’expulsió dels moriscos.
En la Guerra de Successió es va declarar partidària de l’arxiduc Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic pel qual Felip V, després de véncer la guerra, va abolir tots els seus furs i privilegis. Durant la guerra contra els francesos, en 1811 es va traslladar a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d’Alzira . En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d’agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància que per l’augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de Ciutat. El 1885, Alzira es va prestar a l’insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera. El Xúquer, flagell de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre altres, en són bon exemple, però és el 20 d’octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d’Alzira: la Pantanada de Tous. La presa de Tous va rebentar i tota la comarca va romandre inundada davall les aigües del Xúquer, en un episodi que en estos moments no està prou aclarit. Es recorda la visita del papa Joan Pau II, que va aterrar en helicòpter en la muntanyeta de Sant Salvador (el nom de la qual procedix de l’església que la corona), testimoni de primera mà de la tragèdia.
Actualment Alzira s’ha convertit en una populosa urbs que exercix la capitalitat administrativa, comercial, industrial i agrícola de la comarca de la Ribera Alta. La ciutat ve marcada per un caràcter que tendix cap a la descentralització respecte de València. Açò ha permés que s’hagen desenvolupat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura no sols als ciutadans, sinó també als habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.
Esta xicoteta capital econòmica, a més, és seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta, consorci que té com a finalitat gestionar, rendibilitzar i ordenar tots els servicis i recursos dels municipis de la Ribera del Xúquer.
Demografia
Segons el padró de l’INE de l’any 2022, Alzira compta amb 45.451 residents censats.
Evolució demogràfica d’Alzira:
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 |
| 14.022 | 18.448 | 20.572 | 22.657 | 20.839 | 21.232 | 24.518 | 24.935 |
| 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2008 |
| 26.669 | 32.876 | 37.446 | 40.055 | 41.264 | 42.543 | 43.253 | 43.892 |
| 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2018 | 2020 | 2021 | 2022 |
| 44.758 | 44.941 | 44.518 | 44.488 | 44.393 | 44.938 | 44.865 | 45.451 |
Economia
Sector primari
Els principals cultius de secà són la garrofera, la vinya, l’olivera, l’ametler i altres. El regadiu es nodrix de les aigües de la Reial Séquia del Xúquer. El cultiu més important és el taronger. El cultiu de l’arròs ha disminuït en els últims anys. La resta de cultius d’horta són el blat, la dacsa, la tomaca, el cotó, les creïlles, etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície és cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parcel·les xicotetes.
La ramaderia està dedicada, principalment, als animals de producció, en què destaca la cria de porcs per a la fabricació d’embotits. Així mateix és important l’avicultura, amb una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
Industria i comerç
No obstant això, el vertader desenvolupament econòmic de la ciutat va tindre lloc en la segona meitat del segle XX, quan la fins llavors Alzira agrícola, va donar pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa va tindre un paper rellevant l’empresari Lluís Suñer, recordat pels alzirenys com un home emprenedor i generós, posseïdor d’un gran grup d’empreses i fundador de marques tan populars com l’antiga Avidesa.
Actualment Alzira s’ha consolidat com un important nucli industrial i comercial, en què funcionen fàbriques de gelats, pinsos, farines, cartonatges, tints, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalatges, empreses de transports, etc. La creació de nous polígons industrials, l’eix comercial Alzira-Carcaixent amb la nova avinguda de la Ribera i l’expansió de la ciutat a través del sector Tulell confirmen el caràcter dinàmic de l’urbs. Considerada el motor econòmic de la comarca, pot presumir també d’acaparar la major part de l’oferta d’oci i servicis de la zona, amb la qual cosa genera així gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes.
La seua supremacia comercial queda demostrada: el 94,7% dels visitants que acudixen a la ciutat ho fan per a comprar, segons dades de l’Ajuntament.
Turisme
Alzira no ha sigut una ciutat turística, però des de fa uns anys es promociona la seua imatge en FITUR i altres fires de turisme. La creació de l’oficina Tourist Info, els seus paratges naturals i rutes de monestirs, els seus monuments BIC, les festes de Falles i Setmana Santa (declarades Festes d’Interés Turístic Nacional) i la seua recent denominació com a municipi turístic poden despertar a xicoteta escala este tipus d’indústria en el futur.
Alzira compta amb quatre establiments hotelers de 2 i 3 estreles: Hotel la Masia, Hotel Avinguda-Plaça, Hotel Reconquista i Hotel Lluna.
Segons dades oferides per l’Oficina de Turisme d’Alzira, el nombre de visites a la ciutat va augmentar un 30% respecte a l’any anterior; en concret el nombre de visites que va rebre la Tourist Info d’Alzira durant l’exercici passat va ser de 8.295 visites, de les quals 7.790 corresponien a visites procedents d’Espanya, i 1.135 d’estrangers.
Mitjans de comunicació
Televisió, ràdio i premsa locals
Alzira compta des de 1995 amb la seua pròpia ràdio local, coneguda actualment com a Alzira Ràdio, i des de 1986 amb el Canal 6-Ribera Televisió. Els mitjans locals es van crear amb l’objectiu de cobrir el buit que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, i apostar per fer arribar fins a les llars de la Ribera les imatges de les actualitats comarcals, difondre la cultura i llengua pròpies, i les tradicions, les festes, els costums i la història.
Pel que fa a la premsa local podem trobar les revistes de difusió gratuïta FestAlzira, Ribera News i l’Alfil en format imprés; i Tot Alzira y El seis Doble y els cuals aborden l’actualitat de la ciutat. D’àmbit comarcal trobem Tus Noticias de la Ribera, així com Ribera Express.
Projectes
La ciutat d’Alzira es troba en plena expansió i per això s’estan duent a terme ambiciosos projectes per a completar la seua oferta cultural, d’oci i de servicis.
Premis Literaris Ciutat d’Alzira
Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira tenen com a objectiu el foment de la cultura en valencià a través de la literatura contemporània. Des dels seus inicis l’any 1989 amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira fins arribar a les set modalitats que el componen en l’actualitat, s’ha consolidat com un dels referents més importants dins els certàmens literaris en la nostra llengua.
L’Ajuntament d’Alzira, juntament amb Edicions Bromera, la Fundació Bancaixa, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Universitat de València i la UNED, convoquen el Premi de Novel·la, el Premi de Teatre Palanca i Roca, el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General i el Premi de Poesia Ibn Hafaja.
A banda dels Premis Literaris en les diferents modalitats, el certamen inclou altres activitats relacionades amb el món de la literatura i la cultura, com són les Jornades Culturals.
Estes Jornades inclouen conferències a càrrec de professionals de renom, cursos d’aprenentatge en la tècnica literària i de foment de la lectura, concerts, teatre, cinema, exposicions i altres activitats, totes elles vertebrades al voltant d’un eix motivador relacionat amb la cultura.
Monuments
Alzira oferix una riquesa monumental molt important amb el centre històric i el temple de Santa Caterina declarats BIC; un monument nacional, com és la Casa Consistorial, la Creu Coberta gòtica i el cinturó murallat medieval.
Creu Coberta: construïda en honor de Jaume I el Conqueridor. Hi ha rumors que Jaume I el Conqueridor va morir en un lloc a prop de l’emplaçament de la creu, motiu pel qual es construiria posteriorment.
Ajuntament: ocupa un palau del segle XVI, que va pertànyer als marquesos de Santiago. El 1930 va ser declarat Monument Nacional.
Església arxiprestal de Santa Caterina: del segle XIV.
En la ciutat es mantenen els casalicis que adornaven el desaparegut pont de Sant Bernat, amb les imatges dels Sants Patrons de la ciutat, Bernat, Maria i Gràcia, tallades en el segle XVIII.
Gran Teatre: edifici modernista d’interessant interior, construït en 1921.
Casa de la Cultura: conté una sala d’exposicions, la Biblioteca, el Centre d’Informació Juvenil, els tallers culturals i l’emissora municipal Alzira Ràdio.
Casalicis del pont de Sant Bernat: formaven part de l’antic pont de Sant Agustí, del segle XIII. En 1717 s’instal·laren els casalicis amb els patrons, i passà a denominar-se pont de Sant Bernat. En 1967, l’eliminació del braç del riu Xúquer comporta la desaparició del pont i la urbanització de l’avinguda.
Parc de les Muralles i la Vila: muralles de l’antiga Al-Yazira (l’Illa), nucli urbà rodejat pel Xúquer, el pas del qual controlava estratègicament. La Vila, barri històric de trama irregular amb carrers estrets, places menudes, edificis històrics i restes arqueològiques.
Ermita del Lluch: es troba situada en el cim de la Muntayeta del Salvador. Conté la imatge de la patrona de la ciutat, obra de l’insigne escultor Antonio Ballester Vilaseca.
Ruïnes de la Murta. En el cor de la vall del seu nom subsistixen restes de l’històric cenobi dels Jerònims, empori de cultura i centre religiós. Cal destacar la torre dels Coloms i el pont d’accés a la derruïda església.
Llocs d’interés
Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el Monestir, la Casella i la seua reserva de cérvols, el pont dels Sants Patrons, les Muralles, la plaça Major o el pont de Ferro sobre el riu Xúquer.
Festes
Falles d’Alzira. Festa d’Interés Turístic Nacional.
Setmana Santa d’Alzira. Festa d’Interés Turístic Nacional.
Festes Patronals. Se celebren al mes de juliol, en honor dels Sants Bernart, Maria i Gràcia; i al mes de setembre, en honor de la Mare de Déu del Lluch.
Política
Llista d’alcaldes i alcaldesses des de les primeres eleccions democràtiques:
| Legislatura | Nom de l’alcalde | Partit Polític |
| 1979 – 1983 | Francisco José Blasco Castany | PSPV – PSOE |
| 1983 – 1987 | Francisco José Blasco Castany | PSPV – PSOE |
| 1987 – 1991 | Francisco José Blasco Castany | PSPV – PSOE |
| 1991 – 1995 | Fco. Blasco Castany / Pedro Grande | PSPV – PSOE / Moció de censura 1992 |
| 1995 – 1999 | Alfredo Javier Garés Núñez | UV |
| 1999 – 2003 | Pedro Grande Diago | PSPV – PSOE |
| 2003 – 2007 | Elena María Bastidas Bono | PP |
| 2007 – 2011 | Elena María Bastidas Bono | PP |
| 2011 – 2014 | Elena María Bastidas Bono | PP |
| 2015 – 2019 | Diego Gómez García | COMPROMÍS PER ALZIRA |
| 2019 – 2023 | Diego Gómez García | COMPROMÍS PER ALZIRA |