Alzira fa visible una vegada més la seua solidaritat i, en esta ocasió, amb el poble ucraïnés per mitjà de la il·luminació de les principals fonts de la ciutat, de les places Major i del Regne, i del parc de l’Alquenència, amb els colors de la bandera d’Ucraïna, el blau i el groc. És una iniciativa de la Regidoria de Serveis Urbans, amb la qual vol mostrar el contrasentit de massacrar a la població civil, i de la destrucció de poblacions en l’ofensiva perpetrada per Putin a Ucraïna.

«A la nostra ciutat il·luminem les fonts cada vegada que se celebra algun Dia Mundial rellevant amb el color que identifica cada causa, així que ara no podíem quedar-nos de braços creuats davant la barbàrie que esta assolant la nació d’Ucraïna», segons Fernando Pascual, regidor de Serveis Públics de l’Ajuntament d’Alzira.

Com va dir l’escriptor estatunidenc Henry Miller: «Cada guerra és una destrucció de l’esperit humà». Des de la Regidoria de Serveis Urbans recorden que el 1997 es va rubricar a Kiev el «Tractat d’Amistat, Cooperació i Associació entre la Federació de Rússia i Ucraïna», on ambdós països es comprometien a resoldre les seues controvèrsies per la via pacífica i diplomàtica, i basaven les seues relacions en els principis dels respecte mutu, la igualtat sobirana, la integritat territorial i la inviolabilitat de les seues fronteres. El 2013, i com a conseqüència del resultat de processos electorals, Ucraïna va experimentar episodis convulsos de protestes entre les faccions prorusses i europeistes d’Ucraïna. El conegut com a «Euromaidán» va ser el despertar europeista del poble ucraïnés perquè el president Ianukòvitx donara marxa enrere en el seu intent de desfer l’acord d’associació entre Ucraïna i la Unió Europea. Les manifestacions socials van acabar amb l’exili del president i la convocatòria d’eleccions presidencials en maig de 2014. A partir d’este moment es succeïxen els episodis d’annexió de Crimea per Rússia i la declaració d’independència per part dels parlaments regionals de Donetsk i Lugansk. Ucraïna ha intentat, sense èxit, apropar-se més a la Unió Europea i al bloc de democràcies occidentals del continent, sempre amb les pressions desestabilitzadores de la veïna Rússia, que va intervindre directament en la guerra civil que es va succeir en les regions russoparlants del país.

El 24 de febrer i després de setmanes d’escalada de tensions i l’acumulació de tropes i material bèl·lic en les fronteres russes, la República Federativa de Rússia va llançar una invasió sense prèvia declaració de guerra sobre la regió del Donbass, i va bombardejar el conjunt de ciutats ucraïneses. Centenars de morts i ferits, i més de mig milió de civils ucraïnesos desplaçats que s’han convertit en refugiats, un escenari de destrucció permanent i un drama humà que Europa no havia experimentat des de 1945 i la Guerra dels Balcans.