DADES HISTÒRIQUES
La fèrtil ribera del Xúquer i els recursos dels monts han donat lloc a una ocupació quasi total i continua del sòl. Des de la prehistòria es localitzen diversos assentaments humans, i es pot afirmar que estem davant un paisatge cultural, amb evidències nombroses de les distintes etapes històriques. Convé destacar el despoblat de la cultura del bronze valencià de la muntanya Assolada, pròxim a la urbanització de Sant Bernat. Des d’allí es pot contemplar una immillorable vista panoràmica de les dos Riberes del Xúquer, l’Albufera i el vast territori que s’estén paral·lel a la franja litoral.
El centre urbà conté un important llegat històric artístic que reuneix variats elements culturals, com el barri històric de la Vila, antiga “Al-Yazirat Suqar”, l’illa del Xúquer. Diversos historiadors la consideren com l’hereva de la llegendària Sucro ibèrica, documentada en els textos clàssics. Durant el període islàmic, la població va destacar com a nucli principal d’un extens territori poblat per quaranta-dos alqueries. Entre els seus habitants van destacar personatges com els poetes Ibn Jafaya o Ibn al Zaqqaq; l’historiador Ibn Abilkasal o el metge i filòsof Ibn Tumlus.
El 30 de desembre de 1242 el rei Jaume I la va prendre pacíficament i li va concedir el títol de Vila Reial. Com a tal, va participar en les Corts del Regne de València. Al llarg dels segles i a causa de la seua estratègica situació geogràfica va exercir un paper destacat en diferents successos històrics com la Guerra de la Unió, també en l’interregne al qual va posar fi el Compromís de Casp, en les Germanies o en la Guerra de Successió.
En 1835 el procés de desamortització va afectar els monestirs i convents. Dècades més tard, concretament en 1853, va arribar el ferrocarril, que va afavorir l’arrancada del comerç i la indústria. Pel gran desenvolupament registrat durant els anys posteriors, el rei Alfons XII li va concedir el 8 d’agost de 1876 el títol de Ciutat. La prosperitat de la població va continuar en creixement i a les darreries del segle XIX l’auge del comerç de la taronja va donar un impuls a l’economia local.
Igual que en la resta d’Espanya, la Guerra Civil també va causar grans estralls en la població. En la segona meitat del segle XX, el comerç i la indústria van ampliar els recursos d’Alzira fins als nostres dies. En el despertar econòmic, la figura de l’empresari Lluís Suñer va tindre un destacat protagonisme, fundador de marques com Cartonajes Suñer o la de pollastres i gelats Avidesa.
Actualment, Alzira és una ciutat dinàmica en tots els àmbits. Entre els seus personatges més reconeguts cal citar, en l’àmbit esportiu, els halteres i germans Mónica i Llorenç Carrió, Estefanía Juan y Gemma Peris, el nadador Bernardo Casterá, i al món de les carreres Jorge Martínez Aspar i Adrián Campos; en les arts escèniques, Elisa Ramírez i Carles Alberola, els artistes fallers Julio Monterrubio i Bernat Estela, i el pianista Carlos Amat o la soprano Inmaculada Sanpedro; el científic Francisco Palau Martínez; …
En 1982, els reis, el papa i el president del Govern van visitar Alzira amb motiu de la inundació i el trencament de la Presa de Tous: la Pantanada.