RiberaAlzFestivals: Wemilere – Projecte SoXXI
Wemilere – Projecte SoXXI.
Dijous 6 juliol. 19.30 h Plaça del Carbó.
Concert monogràfic sextets de percussió de Louis Franz Aguirre
Wemilere a la tradició Yoruba afro-cubana dóna nom a la reunió en honor als déus, a la festa i a la mateixa presència divina.
Espectacle sense interrupció conformat per un acurat programa per a sextet de percussió del gran compositor cubà establert a Dinamarca Louis Aguirre.
Les subtileses i abstracció sensible dels metalls i les melodies de la veu deixen pas al ritme barbàric, les sonoritats més ancestrals, esglaiadores i brutals transportant a l’oient des de les més etèries sonoritats fins a les masses i ritmes més complexos i dramàtics.
Programa de concert:
Louis Franz Aguirre. (1968)
– Toque a Eggún (2008)
– Bembé (2008. Rev. 2022)
– Oriki i bembe a Eshu. Kyrie Eleison (2022) (*)
(*) – Dedicada a Projecte SoXXI.
Projecte SoXXI està format per:
Andreu Queralt, Borja Donet, Miguel Ángel Real,
Sergi Dauder, Josep Furió i Joan Soriano.
Sobre el programa:
El programa és fidel a l’estètica d’Aguirre. Reflecteix l’energia, l’excés i la brutalitat combinats intel·ligentment amb els sons eteris i tímbriques màgiques que evoquen l’esperit ancestral de comunió amb la transcendència. De la ingent obra per a percussió del compositor s’han escollit per conformar l’espectacle una acurada selecció d’obres que comparteixen motius i materials dotant el concert d’un leitmotiv i continuïtat que malgrat els rics contrastos tímbrics i rítmics confereixen la coherència i la solvència un programa sòlid i implacable.
La combinació de ritmes hereus d’ancestrals tradicions no occidentals i l’exploració de noves tímbriques amb tècniques esteses als diferents instruments creen un univers personal que Projecte SoXXI presenta amb un gran desplegament instrumental i una interpretació i posada en escena espectacular.
La música de Louis Aguirre i aquesta proposta pot ser definida en general per l’excés i l’hipèrbole, però sens dubte, estem davant d’un músic i una proposta que confereix al fet del concert en un ritual catàrtic.
La veu juga un paper important. Textos provinents del món simbòlic i màgic de la tradició ioruba, recitats que evoquen la mística i la festa deixen pas als instruments mil·lenaris emprats amb tècniques actuals. Dum-dum africans, Gongs tailandesos, grans esquelles afinades i bols tibetans entre altres són combinats amb els sons i instruments de la tradició afro-cubana (congues i bongos) i l’ús d’instruments i tècniques actuals del món de l’orquestra com els timbals orquestrals i diferents instruments de làmines de metall (múltiples vibràfons i lires) o els grans bombos simfònics, juntament amb instruments i objectes com a barrils de metall de diferents mides, llantes d’automòbil, suspensions, i altres elements de desballestament que ara convertits en poderosos instruments són raspats, percutits i sonats emprant múltiples tècniques.
En definitiva, una experiència sònica difícilment oblidable, una estètica de brutals contrastos que ens vincula al món de la màgia i la transcendència, als temps ancestrals que actualitzats i portats al present, a l’ara, amb una aposta barreja d’extrema racionalitat i extrem primitivisme a ningú no deixarà indiferent.