- La inversió social per habitant a Alzira ha crescut per damunt del 14 % en l’última dècada
- La mitjana d’inversió social se situa per damunt de les mitjanes estatal, autonòmica i provincial
Alzira, 22 de desembre de 2021. Alzira figura, per tercer any consecutiu, en el rànquing de municipis excel·lents en inversió en serveis socials. L’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials ha realitzat, un any més, una anàlisi detallada de la inversió que els ajuntaments de més de 20.000 habitants dediquen a serveis socials i promoció social, d’acord amb les dades del pressupost de 2020 publicades pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en el portal de l’Oficina Virtual per a la Coordinació Financera amb les Entitats Locals.
Alzira se situa en el lloc 24 del total de 37 ajuntaments de més de 20.000 habitants amb inversions per damunt de la mitjana, amb una assignació econòmica a despesa social de 5.399.043,56 euros el 2020, que representa una inversió per habitant de 120,14 euros. La inversió mitjana per habitant en l’àmbit estatal, d’acord amb l’informe de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, ha crescut el 2020 un 10,2 %, fins als 109 euros per habitant a l’any. També ha crescut la inversió consignada per l’Ajuntament d’Alzira, al voltant d’un 6 % en relació amb el pressupost de 2019 (5.026.002,05 euros).
L’anàlisi de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials es basa en les dades oferides pel ministeri per a qualificar els ajuntaments en quatre categories, en funció de la seua inversió social:
- Excel·lents: 37 ajuntaments (3 més que l’any anterior).
- Pobres: 39 ajuntaments (7 menys que l’any anterior).
- Sensibles: 20 ajuntaments que l’any de la pandèmia van incrementar més d’un 20 % el pressupost respecte de l’exercici anterior.
- Insolidaris: 25 ajuntaments amb inversions inferiors a la mitjana de despesa que van reduir la inversió en plena pandèmia més d’un 5 % respecte a l’exercici anterior.
Els criteris per a qualificar els ajuntaments com a excel·lents en inversió social són la suficiència econòmica (despesa acreditada en serveis socials i promoció social el 2020, superior a 100 € habitant/any); l’increment econòmic (que en el pressupost de 2021 la despesa social per habitant no s’haja reduït); l’esforç inversor (que la despesa social el 2020 represente almenys un 10 % del pressupost total no financer de l’Ajuntament), i el criteri de transparència financera (que permeta confrontar al portal de transparència del web municipal el desglossament pressupostari i el detall de la despesa en serveis socials i promoció social).
«Voluntat institucional per fer valdre les polítiques públiques de protecció social»
Alzira complix tots estos paràmetres i és ja el tercer any consecutiu que apareix al llistat, on sols hi ha altres dos municipis valencians, Quart de Poblet i València. De fet, segons destaca el tècnic de Serveis Socials, Joan Rovira, en l’última dècada la inversió social per habitant ha crescut per damunt del 14 % en Alzira. Rovira explica que l’aprovació de la Llei de Serveis Socials ha coincidit amb una «voluntat institucional i política per a fer valdre les polítiques públiques de protecció social», que han permés impulsar les polítiques socials. Així mateix, la major dotació de personal al Departament de Serveis Socials (un 33 % més per a 2022) ha contribuït a treballar millor en la detecció de les necessitats, «i hem assumit la funció d’informar de les necessitats, cosa que s’ha transformat en una transferència de recursos per a atendre a la ciutadania», amb un 4 % més de pressupost per a programes i despesa corrent el pròxim any.
Els focus de l’acció social de l’Ajuntament d’Alzira se centren a hores d’ara en les polítiques d’envelliment, l’atenció a les persones majors, la diversitat funcional i la pèrdua d’autonomia, conseqüències «d’una societat més envellida, més dependent i amb més necessitats de suport»; la lluita «contra la pobresa i l’exclusió a causa d’una societat amb majors índexs de desigualtat»; l’atenció i la promoció del benestar infantil, amb programes de suport a la convivència familiar i a la prevenció del risc social i la violència, perquè «som una ciutat protectora i compromesa en els drets xiquets i xiquetes», i el suport a les entitats, que representen «la dimensió participativa de les polítiques socials: la iniciativa social, el voluntariat i la construcció d’aliances amb les entitats i els grups impulsors del bé comú, que són els nous actors en la vida local».
Totes estes polítiques estan ja en marxa a Alzira gràcies a la dotació de pressupost: la inversió social representa un 15 % del pressupost municipal, destaca Rovira. I situen la ciutat per damunt de la mitjana provincial, autonòmica i estatal, afig. I són una mostra de la «qualitat dels serveis socials d’Alzira», subratlla la regidora d’Igualtat, Polítiques Inclusives i Habitatge, Marina Mir.
Mir agraïx «l’esforç immens» dels treballadores i les treballadores del departament
El reconeixement «d’una entitat amb prestigi professional» i amb dades objectives publicades pel Ministeri d’Hisenda «ens alça la moral», en una àrea de treball que es caracteritza per «l’alt nivell d’esforç i per treballar amb un component important de frustració», comenta el tècnic. Marina Mir destaca «l’esforç immens que fan dia rere dia els treballadors i les treballadores de serveis socials treballant colze a colze perquè tots els projectes puguen tirar endavant i totes les persones puguen ser ateses correctament i se les puga ajudar de la millor de les maneres». I assegura sentir-se «molt contenta» amb el reconeixement de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. Així mateix, agraïx l’augment de dedicació per fer front a les noves necessitats a causa de la pandèmia: «Han quintuplicat els seus esforços sense qüestionar-se absolutament res, perquè pensaven que primer que res era atendre les necessitats de les persones davant d’una crisi sanitària». D’altra banda, lamenta que «algunes formacions polítiques no vegen com una prioritat els nostres serveis socials, i no sols això, sinó que els qualifiquen de xiringuitos, perquè on altres veuen una despesa de diners nosaltres veiem una inversió, destinada a les persones que tenen necessitats específiques, i que tenen drets reconeguts i s’ha de treballar perquè eixos drets siguen una realitat, una inversió de futur per a la nostra societat».
Repte per a 2022: detectar i previndre la pobresa infantil i garantir el benestar familiar
Entre els reptes que encara l’Àrea de Serveis Socials per al nou 2022 hi ha la intensificació dels treballs de detecció i prevenció en l’àmbit de la pobresa infantil: «La pandèmia ens ha descobert la gran vulnerabilitat de moltes famílies i hem de posar en marxa polítiques per a fer front a les desigualtats econòmiques i socials, hem de construir un escut molt potent contra la pobresa infantil, és el gran repte, millorar el context social i econòmic de les famílies per a garantir el benestar dels menors en els primers anys de vida». Una de les actuacions que s’emmarca en esta línia és l’obertura del punt de trobada familiar, que tindrà lloc el gener de 2022.
