L’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, junt amb membres de la Corporació municipal responsables de la intervenció i de la restauració i propietaris de l’immoble on està ubicada esta portalada, ha visitat les obres de restauració de la portada neoclàssica pertanyent a la capella de l’antic convent de Santa Llúcia a Alzira. Amb estos treballs es completa la restauració de la fatxada, iniciada d’acord al projecte redactat pels servicis municipals de l’Ajuntament d’Alzira al setembre de 2011.
Bastidas ha destacat: “Des de l’Ajuntament d’Alzira sempre apostem per la recuperació del nostre patrimoni, ja que és una part molt important de la nostra història. Amb la restauració d’esta portalada neoclàssica completem la restauració de la fatxada d’este convent; una portalada que està declarada BIC, per contindre l’escut històric de la ciutat millor conservat. Esta és una intervenció important, i que posarà en valor la fatxada d’este antic convent ubicat en una de les zones amb més història d’Alzira”.
L’Ajuntament, encara que no es tracta d’una propietat municipal, actua com a promotor de la restauració de la portalada neoclàssica, a causa de la seua importància patrimonial respecte de l’àmbit del Centre Històric i per trobar-se en esta, tallat en pedra, l’escut històric de la ciutat millor conservat. Així mateix, esta portalada està declarada BIC, precisament per contindre el referit escut heràldic.
Amb l’execució del present projecte de restauració de la portalada neoclàssica, es finalitzarà la intervenció iniciada al seu dia, amb la restauració d’uns 477m2 de l’antiga fatxada del Convent. El bon resultat obtingut en la restauració de la susdita fatxada, efectuada l’any 2011, han impulsat els treballs de restauració de la portalada barroca, i finalitza així totalment la restauració exterior d’este important element patrimonial d’Alzira.
La intervenció es dividix en:
•Preconsolidació, per a evitar que es desprenguen elements no cohesionats o solts. També s’ompliran fissures i clavills.
•Dessalinització. Després del mesurament de les sals corresponent, es durà a terme una supressió d’estes en la superfície de la pedra. Cada dia es portarà un control de la concentració salina fins que quede constatada l’eliminació completa d’estes.
•Neteja. Eliminació superficial de la brutícia i elements nocius.
•Consolidació. En aquelles zones en què es mostra que hi ha danys importants en la fàbrica, caldrà fer una restitució funcional o de forma. En este cas, es canviaria la pedra afectada per una altra d’aspecte i comportament semblant; el que es pretén és elevar la durabilitat del conjunt conservant al màxim el material original. Es millorarà la resistència mecànica de la roca, augmentant la cohesió dels grans de la zona superficial i per a evitar el seu despreniment.
•Reintegració volumètrica. Únicament es durà a terme la recuperació de volums i formes arquitectòniques perdudes, en part o totalment, quan siga estrictament necessari per a la correcta lectura visual o en aquelles zones on es posseïsca la documentació suficient per a poder executar la reconstrucció sense fer falsos històrics, fent discernible el material afegit .
•Protecció (hidrofugació) per a impedir el pas de pluja a l’interior i permetent l’eixida a l’exterior del vapor. Els líquids hidrofugants o hidrorepel·lents ompliran porus i, en assecar-se, formaran una pel·lícula repel·lent que aïllarà la superfície de la roca.
Convent de Santa Llúcia
El convent va ser construït per orde reial l’any 1536, per a la comunitat de monges agustines, i va ser un dels millors dotats de la ciutat, en comptar amb la protecció de Margarita d’Àustria. La fundació de l’hospital s’atribuïx al notable Pere Esplugues, senyor de la Pobla Llarga, que potser sense saber-ho, va retornar este immoble a l’ús inicial d’atenció als malalts. A partir de 1642, els jurats de la Vila acorden l’ampliació de l’edifici, dependències i església.
Amb la desamortització de Mendizábal de 1836, es va extingir l’orde conventual de les Agustines, però continuà l’ús d’hospital.
L’any 1886, i per falta d’espai, l’ús hospital es va traslladar a l’exconvent de Caputxins, encaraque va mantenir el nom d’Hospital de Santa Llúcia, en record d’este convent que, en quedar sense ús, va ser abandonat i venut per parts, sent esta la causa de la perduda de la major part del conjunt conventual.
Finalment va ser adquirit per Pedro Martínez Cano, per a establir una empresa familiar de reciclatge.
L’edifici ha patit, durant els seus 477 anys d’història, amputacions, alteracions i modificacions de tot tipus, amb la finalitat d’adequar-lo a l’ús que en cada època se li ha exigit.
